Estacional

Un poema inacabat de tardor

de Petruta Serban per al sentit

que de ben lluny ens trenca…

BESSÓ, Pere

La tardor per ella mateixa és inacabada, és transitòria cap a l'hivern. I du amb ella el sentit, el rerefons que prové "de  ben lluny", la infantesa que "ens trenca", que s'oposa a l'actualitat per la seva importància en la vida d'algunes persones.

A contramur

A Dumitru Ichim

Al full blanc del poema

un vaixell farcit de flors grogues 

que solca el teu epitafi.

BESSÓ, Pere

Les flors grogues, les que simbolitzen la gelosia. El "full blanc del poema" serà omplert amb pocs versos, com aquests d'aquí, com en un epitafi. Perquè la poesia va més enllà de la mort, del vaixell de la vida que hi porta, a contramur. Hi porta com en l'odissea d'Ulisses, que tenia Calipso i Penèlope enamorades, geloses. Sembla mentida quantes coses es poden veure en aquest poema tan breu.

Poema de la mitjanit RAÓ DE L'IRREAL

Imatge presa de la xarxa per Pere Bessó

La pedra del somni trencà l’ala de l’ocell thai que volava per damunt de les ombres...

BESSÓ, Pere

És una paradoxa que el somni, en comptes de fer-nos volar, ens trenqui les ales amb la petrificació que arriba després de l'enamorament. El qual ens permetia de sobreeixir per un instant de les ombres en la caverna platònica. L'ocell thai, amb el seu exotisme, com el de la fotografia que acompanya el poema, es podria relacionar amb El desig de ser indi de Kafka, el desig d'anar més enllà de la raó amb l'irreal, l'inconscient, la mitjanit, tant en l'art com en la vida. Com sempre, un gran poema en poques paraules, tal i com ens té acostumats Pere Bessó.

No s'aprèn

Què és el que fa que ens agradin els cossos?

Això és el primer que cal saber...

PLOTÍ, "Sobre la bellesa" (Ennèades I.6)

No s'aprèn el desig.
Sorgeix de tu com una lluna
amb uns corns encara per omplir.

T'abrusa una set
que t'empeny cap a les fonts.
El dia que l'aigua et toca els llavis
és més resplendent
que tots els altres.

L'únic que sabem:
vol els plaers el cos
com un pobre que somnia la riquesa.

FORCANO, Manuel dins Ciència exacta, Premi Miquel de Palol 2014

El que diu Francesco Alberoni a Enamorament i amor: l'amor no s'aprèn, és un a priori. Com una lluna que ha d'arribar a ser plena, ha d'arribar al cor. La "set/ que t'empeny cap a les fonts", una doble imatge, perquè el desig és set, i les fonts d'aigua són el passat relacionat amb aquesta set. No cal que l'aigua et cobreixi: tocant-te els llavis (metonímia d'allò amb què fas poemes) en tens prou perquè aquest dia sigui "més resplendent/ que tots els altres". La comparació final té molta força en la seva senzillesa, "com un pobre que somnia la riquesa" és estar enamorat de debò. Jo també somnio d'arribar a escriure com aquest poeta.

Potser no t'estime com voldria estimar-te,

i el temps, cercador de nostàlgies,

m'ha tornat a trair.

Potser no tinga respostes per a explicar els silencis,

les evasions injustificades,

les fugides gratuïtes.

I malgrat tot em quedaré,

com el guardià de l'última frontera,

com la paraula que mai serà dita,

com el record que romandrà fins el darrer sospir.

GUEROLA GIL, Jordi dins Amagatalls

Un poema entre realista i romàntic. La veu poètica s'adona de com el seu amor no és perfecte, és humà. Diuen que no pots estimar al cent per cent, de la mateixa manera que un partit polític no pot guanyar el cent per cent dels vots, ni tan sols el vuitanta, només els feixistes ho fan veure. Però tot això no impedeix que el sentiment per l'altra persona perduri fins la mort, que la "paraula que mai serà dita" no sigui real, de la manera com ho és un poema almenys.

Simultàniament

Farmàcia de guàrdia,
benzinera de guàrdia,
poema de guàrdia.
Olor de formol i de iode
i set espelmes apagades.
Pel corredor de vidre es passeja
l'ancià descarnat, fumant.
"Ai, ai", crida altre cop la dona.
"Ai, ai", ha tornat a cridar, i ha parit.

RITSOS, Iannis dins Tard, molt tard, de nit entrada

Un poema ja sol ser-ho, de guàrdia, perquè sol provenir de l'inconscient. És com la dona que pareix de nit, amb les espelmes apagades, amb dolor. El "simultàniament" del títol faria referència a la semblança entre tenir un fill i fer un poema.

Símils

Indiferent com una estàtua
a la inscripció
gargotejada al seu pedestal.

La manera amb què un tren de llarga distància
ignora els passatgers d’una estació de rodalies.

Com un quadern oblidat al seient d’un autobús,
ple de noms, adreces i números de telèfon:
important, sens dubte, per al seu propietari—
i sense cap interès
per ningú més.

Paraules com gotes d’aigua en una estufa—
un xiuxiueig i adéu.

Charles Reznikoff
(trad. J. P.)

Charles Reznikoff

SIMILES

Indifferent as a statue
to the slogan
scribbled on its pedestal.

The way an express train
snubs the passengers at a local station.

Like a notebook forgotten on the seat in the bus,
full of names, addresses and telephone numbers:
important no doubt, to the owner—
and of no interest whatever
to anyone else

Words like drops of water on a stove—
a hiss and gone.

Charles Reznikoff

[Dins Salms de Josep Porcar]

Indiferent com el que es projecta en l'infinit davant el que només toca de peus a terra. Com un amor etern davant relacions passatgeres. Només cada persona en particular sap de la importància que tenen per a ella d'altres persones. Encara que només es tracti com de gotes d'aigua que s'evaporen ràpid en una estufa, per a aquesta persona són molt rellevants.