Mans i mans

Amb les mans es cura el dolor. La iaia

deia que si el tanques al cap, s’enroca.

A les mans hi ha les antenes de l’ànima.

Escrivint, cuinant, pintant... enfonsant

les mans a la terra envies senyals

a dins teu, a l’ànima.

La vida l’anem gravant a les mans,

amb les mans fem l’amor molt més sublim,

tot el que es fa amb les mans es fa amb el cor.

El món l’has de fer tu mateix a mida,

crear els graons que et treguin del pou.

Inventa una vida i fes-la realitat.

Poemes en tres temps

SALVANS, Gabriel. Sant Hipòlit de Voltegrà, Setembre 2025

Quan feia una assignatura d'història de l'art, una vegada el professor ens va dir que el sublim només es manifesta en art de forma manufacturada, amb el que es fa amb les mans. M'hi ha fet pensar aquest poema. 

També aquesta frase dins el primer vers: "Amb les mans es cura el dolor". Això és una cosa que, sempre que passa alguna cosa trista, dolorosa a la vida, te'n pots fer conscient. Quan fa un temps vaig caure i vaig trencar-me la ròtula, el fet que algú dels que em van envoltar poc després m'agafés la mà, crec que em va ajudar molt. "La iaia/ deia que si el tanques al cap, s'enroca": poder treure fora el sofriment, el que no pot fer la vaca cega de Maragall, és sempre molt bo.

Aquest poema no té pèrdua. "A les mans hi ha les antenes de l'ànima./ Escrivint, cuinant, pintant...". Al Festival Acròbates de l'Hospitalet, que aplega música i poesia, sempre, als cartells que l'anuncien, hi surt una mà. La mà amb la qual es fa aquesta música o poesia.

Sobre "amb les mans fem l’amor molt més sublim": hi ha un vers més sublim que no aquest? "Tot el que es fa amb les mans es fa amb el cor", per paradoxal que sembli. "El món l’has de fer tu mateix a mida,/ crear els graons que et treguin del pou". Qui ho ha aconseguit, ho sap.