UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 23 de novembre del 2025

M'agrada

M’han calgut tres dies per pensar i

dues nits per decidir allò que vull.

No vull donar més voltes al temps per

anar al mateix lloc de sempre, i n’hi ha tants

per no ser-hi, i tants per què somiar,

que ser a tots és com somiar truites.

He decidit, doncs, que al lloc d’on soc i

visc és com si visqués al paradís.

Per què anar més lluny si el que puc tocar

tan de prop val tant com el que em promet

el lluny, i el que necessito és tan poc?

M’he fet una carta a mi mateix per

no dubtar mai més del que tant m’agrada.


Poemes en tres temps, dins A peu dret

SALVANS, Gabriel. Sant Hipòlit de Voltegrà, Setembre 2025

Era Pessoa que deia que el lloc de la terra més lluny on pots aspirar a anar és aquell on ja ets, després de donar la volta al món. I Blai Bonet, que no volia fer res del que li vingués de gust, perquè l'únic que volia era estar content amb si mateix. L'austeritat, l'estoïcisme omplen aquest poema. Diuen que un autor parla sempre d'ell mateix, i jo hi afegiria que parla sempre amb ell mateix. "M'he fet una carta a mi mateix" és molt ben trobat, "per/no dubtar mai més del que tant m'agrada" és un bon propòsit d'any nou. Que "al lloc d'on soc i/ visc és com si visqués al paradís" fa pensar en el que vaig llegir una vegada en una agenda d'aquelles que inclouen cites, que la primera norma per ser feliç és voler ser el que ets. I també penso en la recomanació "val més voler el que es fa que fer el que es vol".

4 comentaris:

artur ha dit...

Tomba món i torna al Born !. No hi ha res millor que casa :)

Helena Bonals ha dit...

Molt bona, Artur! Tu també fas servir una cita.

Fackel ha dit...

Huy, eso de querer ser lo que se es pues es muy relativo; suena bien, pero fíate de ti mismo y no corras.

Ciertamente se escribe sobre uno mismo y para uno mismo; pero ese escribir así no tiene que ser ni un patio de vecindad, ni un callejón sin salida, ni un valle cerrado...Escribir propicia soñar, imaginar, ir más allá. Cantó Lluís Llach:

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,

Helena Bonals ha dit...

Fackel,
Sobre "no tiene que ser ni un patio de vecindad, ni un callejón sin salida, ni un valle cerrado...": Forster diu que hi ha dues menes de persona, les que ni en l'habitació més fosca no obliden la seva bona vista, i les que no ho fan.