UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 30 de juny del 2024

Tarot de FolguerolesVII_ El Carro


La branca del temps recompta records, viatges
als carros de la Quimeta i la Rosario.
deploren adversitats, seves i també
d’altres, com la del noi esbojarrat
que abandonà la casa dels pares i que tornà
ric al cap dels anys. Velles històries riques
d’agitació, d’èxits, fugides, decisions
preses sense lliurar massa atenció
als petits detalls, amb un precari
equilibri sobre la maroma. El gat
roman impassible als peus de la Quimeta,
dreta al costat del banc. Les mans ben enfonyades
a dins les butxaques de la bata de quadres.
A partir d’una edat l’èxit o el fracàs
són acollits a l’actitud, a la mirada,
a les faccions i solcs que ha imprès la vida.

L’agitació és ara a les portes d’Ucraïna.
La vanitat dels homes no té límit
i els carros de la guerra han travessat
els límits de la dignitat, i l’avarícia
es nota a les faccions dels qui menen poder.

Sobre la imatge:

Entusiasme, desplaçament, enginy, descoberta, progressos, mobilitat, intercanvi, avenços, noticies.

La roda sense cap dubte va ser un gran descobriment aplicable en molts àmbits, el desplaçar-se i tants d’altres i fins els nostres dies. La inquietud per la comunicació i  l’intercanvi va influenciar l’avançament tecnològic aportant idees d'un lloc a un altre i consegüentment èxits.

Les dues roderes sobre el marró de la pintura, que sembla feta amb fang, parlarien del carro de la poesia que travessa la vida.

Sobre el poema:

Com a la pel·lícula Carros de foc, un carro parla d'apassionament, del poema carregat de poesia i sensibilitat, de records i viatges. De "Velles històries riques/ d'agitació", fugint de la monotonia. Del "precari/ equilibri sobre la maroma", de les dificultats dins la vida tant com en la poesia.

L'èxit i el fracàs, la humiliació es mostren en el rostre, com deia Pla, igual que l'avarícia a cares com la del dictador Putín. L'actualitat d'aquest poema es manifesta parlant de la guerra a Ucraïna. Els "carros de la guerra", una referència de nou a la carta que il·lustra aquest poema, han anat més enllà de la dignitat humana.

És fascinant com l'ull poètic ho entrelliga tot.

Tarot de Folgueroles. I_ El mag


Quan obrim la porta i entrem al carrer

de la vida, som un personatge anònim

més, que belluga el rellotge de la història.

L’escrivim, entremig d’una gran multitud,

ignorants, tal vegada, de la trama dels fets

que empenyen i estiren els fils on s’ha ordit,

de la importància de la paraula escrita,

del poeta missatger de confiances, màgia,

destresa per confegir ponts d’entesa.

Es pot provar de fer entrar el clau per la cabota

o cercar el mot just al vers, com feia mossèn Cinto.

La resposta és tan propera o tan llunyana

com vulguem. Tot rau en la creativitat,

en la fantasia de la pregunta feta.

La màgia de viure és tan a prop

com compartir la lleialtat del gat

o el reflex d’una viva mirada en un got de vi.

L’aniversari dels dies ens acompanya

amb l’habilitat del nostre compromís i

la confiança amb el jo que dormo, el jo

astut que recerca de nou camins al somni

i el tu que és pensament, és amor, és paraula.


Sobre la imatge: 

El que se'n diu a La resistència és il·lustrat amb un text que sembla escrit en llenguatge antic. Que sembla fet de fang i alhora és emmarcat per unes línies abstractes, les que evoquen la racionalitat. Un mag que transformaria aquest fang en cultura, tot fent alguna mena de màgia.

Sobre el poema: 

Les persones són anònimes, però els poetes transcendeixen amb la seva màgia la realitat que viuen. Per fer-ho han de ser missatgers, dir alguna cosa per ser escoltada, amb "ponts d'entesa". Fer "entrar el clau per la cabota" seria ser abstrús, "cercar el mot just al vers", ser transparent. Les dues estratègies funcionen, i la "resposta", la interpretació, pot ser propera o llunyana al seu torn, pot trobar elements en què la veu poètica no havia pensat. "Tot rau en la creativitat,/ en la fantasia de la pregunta feta": sense curiositat ni empenta no es va enlloc.

La "màgia de viure", o sigui, la joia, lligant amb el mag de la carta, en "el reflex d'una viva mirada", la interpretació, "en un got de vi", la poesia que du al seu interior l'espiritual, com l'esperit de vi en un got.

El "jo que dormo" seria el poeta amb el seu món interior, el "tu que és pensament", és el lector que l'admira.