Molta fusta, llenya
triada, apilada,
guardada, callada: ai-
xí
cremo: esperant-te,
llumí.
CASASSES, Enric dins T'hi sé
Un poema crema de manera passiva tot esperant de vibrar en el lector, que és quan s'encén el llumí i crema del tot en la interpretació que en fa aquest lector, o simplement pel fet d'arribar-li al cor. Un metapoema dels que agraden tant a qui escriu això. L'"ai-xí" amb el guionet suggeriria l'instant brevíssim en què s'encén un llumí.
Prejudicis
-
Les persones et pregunten si encara
escrius poesia, com si fessis punt de creu.
Se'n riuen dels que fan haikus, tan breus.
Pensen que si s'hi posen
tam...
Fa 10 hores
2 comentaris:
Vaig estar a un recital d'en Cassases i m'ho vaig passar molt bé.
Aquest poema és una mostra del seu talent.
Jo també vaig estar a un recital seu, Xavier! I a una trobada per parlar de La tragèdia de Cal Pere Llarg, d'Eduard Girbal Jaume.
Publica un comentari a l'entrada