Molta fusta, llenya
triada, apilada,
guardada, callada: ai-
xí
cremo: esperant-te,
llumí.
CASASSES, Enric dins T'hi sé
Un poema crema de manera passiva tot esperant de vibrar en el lector, que és quan s'encén el llumí i crema del tot en la interpretació que en fa aquest lector, o simplement pel fet d'arribar-li al cor. Un metapoema dels que agraden tant a qui escriu això. L'"ai-xí" amb el guionet suggeriria l'instant brevíssim en què s'encén un llumí.
Fa 1 dia
Entrades
2 comentaris:
Vaig estar a un recital d'en Cassases i m'ho vaig passar molt bé.
Aquest poema és una mostra del seu talent.
Jo també vaig estar a un recital seu, Xavier! I a una trobada per parlar de La tragèdia de Cal Pere Llarg, d'Eduard Girbal Jaume.
Publica un comentari a l'entrada