Eixiu, sigueu ardits,
el trasbals del cor us espera,
les venes us desitgen.
Un tall sec, pregon.
Dos cossos ja són la llum.
DORCA, Jordi dins I encara els versos
Caldria eixir a la superfície com ho fan les venes que s'aproximen a la pell. Hi ha un contrast entre el "tall sec, pregon" de la relació física consumada i la llum que els cossos fan per si sols, tan lírica. Per comentar aquest poema s'ha de ser "ardit", segurament tant com per escriure'l. Que "dos cossos ja són la llum" és la tesi del poema.
Fa 3 dies
Entrades
4 comentaris:
T'ha quedat rodó.
És molt millor que el poema.
Segur.
Moltes gràcies, Jordi! S'entén molt bé, tot i el lèxic difícil, i la imatge central. Brillant com sempre.
Quina comoditat que t'expliquin la bellesa dels mots, i el sentit que expressen.
Xavier,
tot és a base de connotacions!
Publica un comentari a l'entrada