[Dins En la pols de l'aire]
Epíleg
Fossin de cendra
els vells camins. Ulls closos,
quan torni l'alba.
Jordi DORCA
Trencar amb el passat, en aquest epíleg, i no voler saber res del futur, de manera racional. Que l'alba sigui en l'inconscient, l'única alba que val la pena.
DPJ
Plorar no et costa.
Cel i astres t'ho demanen.
Vindrà la pluja.
Jordi DORCA
Com es diu popularment, hi ha coses que clamen al cel, per les quals és lògic de plorar. La pluja exterior acabarà arribant, en una metonímia.
Indòcils
Mirem enlaire,
som animals indòcils.
La gàbia és buida.
Jordi DORCA
Si mirem amunt, com a persones que som, amb les extremitats de davant desocupades, que deia Ciceró, podem veure el cel. Som indòcils, som lliures, la gàbia no pot retenir el nostre esperit.
Voldríem que fos així
-
KLIMT, Gustav
*El bes*
Una enorme tendresa
feta de marbre, feta de daurat.
Escultura plana, verdor abstracta,
quadres i flors vienesos,
tot fos en aquest...
Fa 14 hores
5 comentaris:
Gràcies, Helena. Moltes gràcies.
És un plaer, Jordi,
els teus poemes són inexhauribles.
Són unes versos preciosos però sort que ens els interpretes. Així encara són més bonics.
Loreto,
el Jordi estarà content!
M'agraden tots els poemes, aquests dies els estic gaudint molt. M'agrada llegir-los també acompanyats de la teva mirada. Enhorabona a tots dos!
Publica un comentari a l'entrada