UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 8 d’octubre del 2013

A voltes a la ment
s'hi formen paraules,
del no res, del silenci,
com núvols en un cel clar.

Llavors hi ha la ploma
i el paper
que frisen per no perdre-les.

I així, rabent,
s'escriu el vers
i així queda escrit,
sòlid com un mur,
fixat com una esperança.

I, el conjur fet,
tornen el silenci i la calma.

PARCERISA, Valentí dins A contrallum

Aquest poema, que reflexiona sobre la creació poètica, em recorda moltíssim El poema de Narcís Comadira. Escrivim com deixant anar un llamp que ha estat precedit o acompanyat de núvols i pluja. Quan al poeta li arriba la inspiració, moltes vegades amb la somnolència prèvia al son, ja pot córrer a transcriure-ho en algun lloc, no fos cas que se n'oblidés. Aquest llamp quedarà fixat en l'instant que és un poema al costat de la prosa, i podrà arribar a passar a la posteritat. És veritat que "conjur fet,/ tornen el silenci i la calma", però també la grisor. M'agrada molt aquesta manera d'escriure tan directa i alhora tan profunda. 

5 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Meravellós poema que explica i s'exibeix com bellesa i ciència, com el que és un poema.
De fet diuen els científics que quan una idea l'exposem al paper queda més ordenada al nostre cervell que quan només la parlem i, de fet moltes teràpies fan de l'escriptura una eina per a la formació de la persona.
I és cert també que una dèria, un llamp i un tro mouen el cel amb núvols presagiant mal oratge i és quan això passa que els papers que esdevenen sagrats amb la tinta fan un descans i alhora una xicoteta mort en escriure-hi els ¿sentiments?

Una abraçada des de València

Vicent

Helena Bonals ha dit...

Vicent,
els sentiments segurament és el que s'escriu en un poema, però diuen que els sentiments en viu no fan poesia, sol ser més tard de l'experiència que s'escriu sobre ella.

Glo.Bos.blog ha dit...

M'ha agradat molt aquest poema. Reflecteix molt bé una sensació que a vegades tinc la sort de sentir.
I la teva interpretació magnífica, com sempre, Helena.

Helena Bonals ha dit...

Glòria,
és una sensació que desitges que es repeteixi, oi?

Glo.Bos.blog ha dit...

I tant! És una sensació meravellosa.