Pena arrencar-la,
també pena deixar-la,
la violeta.
Naojo, dins El cau de Calpurni
Entre l'acció i la contemplació. Entre la joia de viure i el mirar-se les coses des de la finestra. Pena de viure, i pena de no viure. Quant de sentiment en poques paraules. També, pena d'interpretar el poema, i pena de no fer-ho. Mai no és tothom content.
Prejudicis
-
Les persones et pregunten si encara
escrius poesia, com si fessis punt de creu.
Se'n riuen dels que fan haikus, tan breus.
Pensen que si s'hi posen
tam...
Fa 13 hores
7 comentaris:
Davant d'una violeta em passa justament el mateix!
Genial!
Tantes serem tantes opinions hi haurà i així mai plourà a gust de tothom.
Delicades paraules.
Ja feia temps que no passava per ací i és un lloc tan agradable com sempre. Petonets.
fanal blau: crec que Pessoa parlava d'aquest tema els Poemes d'Alberto Caeiro. És molt interessant.
El porquet: a vegades una mateixa persona engloba les dues opinions. En aquest cas costa de decidir!
Estonetes: ets benvingut.
De vegades la indecisió ens atenalla i no ens deixa gaudir d'allò que ens envolta.
Gràcies Helena per entrar al cau.
Salut i poesia.
Calpurni: m'agrada el que dius amb poques paraules, és ben veritat això de la indecisió.
Gràcies a tu pel teu bloc.
m'agrada aquest poema. fa pena realment les dues coses, i tries, i penses en l'altra opció. molt xulo
coralet
Publica un comentari a l'entrada