Sense gosar fondre’s
la neu acarona les petjades encara tendres,
perquè buscar el teu tacte és comprensible,
perquè t’envegen les ametlles.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (37)
No es fon pas la neu blanca del seu amor, “les petjades encara tendres” indicaria que són joves. Se sent molt atret per ella, que és envejada per les ametlles, les quals són recloses a la closca, cosa que no fan ells dos. D’aquí vindria “la barana dels teus dits”, les portes que s’obren de dins cap a fora.
Fa 2 dies
Entrades
1 comentari:
Molt bonic, tot plegat.
Acabe de llegir una traducció occitanaa al bloc de Florenci, que de segur, també t'agradarà molt.
Que ho passeu bé al theatre.
B7s
Publica un comentari a l'entrada