Rumb

 M’agrada vagarejar sense rumb,

pels carrers, carreteres i camins,

i que em faci la guitza el vent, les olors,

els sorolls que d’ací i d’allà t’arriben

i t’entortolliguen a la natura.

Entre clarors, besllums i ombres, sorgeix

la veu d’algun follet trencant silencis

arrossegats i dèries secretes.

Tancar i obrir portes a la distància

i a la indiferència i ser

capaç de viure entre tantes batalles

absurdes, que no tenen cap valor,

i aprendre del que no paga la pena.

El millor de la vida no es pot veure

ni tocar, s’ha de sentir amb el cor.

L’amor d’un solitari és perquè ell vol,

no trenca el silenci per companyia.

De tota manera si de debò

s’estima, és un plaer compartir

la màgia del temps, la vida, i no

oblidar el ser i l’estar aquí i ara.

El llenguatge és qui transforma la vida,

cal poesia quan la vida es desfà a trossos.

Poemes en tres temps

SALVANS, Gabriel. Sant Hipòlit de Voltegrà, Setembre 2025

Un poema en tres estrofes que és fet bàsicament de metapoesia, parla de la seva escriptura. En la qual no té un rumb fix, no cerca, troba, que diria Picasso. Amb "la veu d'algun follet trencant silencis", que no seria res més que la seva inspiració per als poemes. Les "dèries secretes" són les que omplen la seva obra. 

"Tancar i obrir portes" faria referència al voler fer el poema més lleu o més clus, més directe o més subtil; "a la distància/ i a la indiferència" perquè voldria arribar al lector, sigui com sigui. Aquest "aprendre del que no paga la pena" és per voler fer poesia de la grisor de la vida. Aquests dos versos són capdals: "El millor de la vida no es pot veure/ ni tocar, s’ha de sentir amb el cor". Em recorden "l'essencial és invisible als ulls" de El petit príncep. Sembla que sempre hauria de ser així, però pocs hi arriben, a aquest nivell de les coses. Normalment és cosa dels poetes.

"L’amor d’un solitari és perquè ell vol", i és la millor manera d'estimar, no pas enganxat a l'altra persona. Amb el matís que "és un plaer compartir/ la màgia del temps, la vida". Els dos versos finals són molt bons. Seria com una deconstrucció en gastronomia, el que fa el poeta amb el llenguatge.