CRAZY JANE TALKS WITH THE BISHOP
I met the Bishop on the road
And much said he and I.
‘Those breasts are flat and fallen now,
Those veins must soon be dry;
Live in a heavenly mansion,
Not in some foul sty.’
‘Fair and foul are near of kin,
And fair needs foul,’ I cried.
‘My friends are gone, but that’s a truth
Nor grave nor bed denied,
Learned in bodily lowliness
And in the heart’s pride.
‘A woman can be proud and stiff
When on love intent;
But Love has pitched his mansion in
The place of excrement;
For nothing can be sole or whole
That has not been rent.’
JOANA LA BOJA PARLA AMB EL BISBE
(versió de Josep Porcar)
Em vaig topar el bisbe, de camí,
i molt, ell i jo, havíem de parlar.
‘Ara tens tous i caiguts aquests pits,
aviat les venes se t’assecaran,
malda per viure en un casal bonic
i no en una porquera repugnant’.
‘Emparentats, el fàstic i l’encant
van sempre de la mà’, li vaig cridar.
‘Marxaren els amics, però és veritat,
mai no em van negar el llit ni la tomba,
perquè de cos i cor ensinistrats
ells varen nedar i guardar la roba.
‘Una dona pot ser altiva i formal
quan en l’amor posa la seua fe;
però l’amor ha alçat el seu casal
en el lloc de l’excrement;
perquè res no pot ser íntegre i sa
si abans no ha patit cap crebantament’.
Dins el blog
Salms, de Josep PORCAR
Per una dona casar-se és arribar a tenir un niu, una llar que no sigui "una porquera repugnant". Però "el fàstic i l'encant van sempre de la mà", el que és noble es fa amb el fang. Els amics que t'han deixat no et traeixen mai del tot. Quan una dona creu en el seu amor és perquè abans no l'ha sabut trobar, el contrast de la diferència amb un crebantament anterior l'hi ajuda. Genials els dos darrers versos, l'experiència serveix d'alguna cosa.
Entrades
