Hi ha paraules que fan pessigolles
quan es xiuxiuegen.
Hi ha paraules lleugeres, que volen.
Bombolles de lletres.
Altres són molt dolces, com de xocolata
fonent-se a la llengua.
En trobem d'estranyes,
perquè són vingudes d'alguna altra terra.
Se'n diuen de foc, que encenen passions:
Paraules que cremen...
N'hi ha de presumides, i de llamineres,
n'hi ha de saberudes. També de dolentes...
Si n'hi ha de paraules!
Per amar i ofendre.
Paraules que abracen o que bufetegen.
Paraules per tot...
Però hi ha silencis que t'ho diuen tot
sense dir cap lletra.
Sense dir cap mot t'aturen el pols
i la sang et gelen.
BOSCH I MORERA, Glòria
Les paraules per a un poeta ho són tot. Per a una persona romàntica també. Amb les paraules es pot salvar algú o fer més mal que matant. Aquest poema, amb el metallenguatge de parlar d'ell mateix, reflexiona sobre el poder de les paraules, per acabar dient que, com quan t'ignoren, quan et poden fer més mal és amb un silenci. És un poema rodó, que et gela les mans en el darrer vers, com ho fa el silenci que envolta un poema a vegades.
Fa 3 dies
Entrades
12 comentaris:
Les paraules canvien les coses, per això de vegades alguns s'esforcen tant perquè els altres no les pronunciïn.
Les paraules tenen molta força, Loreto, a mi és l'única cosa que m'enamora.
té molta grapa, molta
(jo també vull el seu llibre; tu el tens, Helena?)
En tinc dos! Un per mi i un per la meva germana. Si vols l'estric i li demano.
l'escric
Oh, quina sorpresa més agradable! He estat un parell de dies lluny del ordinador i avui em trobo el meu poema en el teu blog.
Moltes gràcies, Helena.
Quan ens veiem dissabte portaré alguns llibres. Un serà pel Jordi.
Fins aviat!
Glòria,
moltes gràcies!
gràcies!
Bombolles de paraules... m'agrada, bonic i dolç el poema i dur al final, efectivament.
Gemma,
aquest poema el llegirem al recital!
Malait silenci,es aquesta paraula que ens arrosega per aquesta terra com una eruga.
Josep Aguilera,
hi ha silencis com el que tu dius, per desgràcia.
Publica un comentari a l'entrada