Lluor de posta
Quan se sent fer-se l’harmonia
de vida i somni, temps meravellós!
Quan la bellesa és la resposta
al preguntar angoixós...
Però sols dura com lluor de posta
la pau de l’esperit.
Com cada dia mors, oh màgic dia
que et creies infinit!
VINYOLI, Joan
La posta de sol fa reflexionar la veu poètica. La posta seria com una imatge de l’apropament del cel a la terra, de l’art a la vida (“vida i somni”). La bellesa, la poesia, seria “la resposta/ al preguntar angoixós”: la poesia allibera i redimeix. Però, curta com és, dura com la lluor de posta efímera. Això el fa conscient de la finitud de la vida, com la del dia, com la d’un llamp. Poema senzill, però no pas pobre.
Glatint
-
Imatge dins Pexels
Per al NanoRepte 1093
dins Relats en català,
amb el tema ALBA
El sol surt per a tothom. Per què per a mi sempre ets un no?
Fa 1 dia