UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 9 d’octubre de 2009

De pecats

He tingut temps a la vida
de conèixer molta gent
alguna m'ha estat feta a mida
d'altre, ni la tinc present
engreixant allà on s'oblida.

Però de sobte em ve al cap
una paraula, un somriure
una cançó ha reparat
el record que ja vaig viure
a propòsit d'amistat.

Llavors, em poso en el cos
(continent de tal jornada)
desenterro aquell vell os
després d'una rossegada
cobert de destemps, sigilós,
me'l guardo per altre vegada.

Retorno a l’avui només
per seguir part d'aquest ban
els llocs, són fets del mai més
i els amics se'n van anant.
Lliures de mi, no han comés
el pecat de fer-se gran.

UBACH, Joan (del bloc Espock)

És bo de “conèixer molta gent”, però hi ha persones que no t’arriben mai al cor. Com passa amb la magdalena de Proust, “una paraula, un somriure, una cançó” retornen de sobte el passat, la memòria involuntària. El cos recorda allò que ja només és un vell os, el que queda de la relació, allò més abstracte, que queda fixat “definitivament” en el poema, i en el seu cor. Fa aquest “ban” als quatre vents, ja que “els llocs” que recorda són fets del “mai més”: qui no pensa en aquestes paraules de Poe en perdre algú? La veu poètica és de les que no deixen mai ningú, en tot cas se’n van els altres. Tot i que no s’han fet pas grans (perquè els ha pogut recordar i idealitzar), sobretot per dintre, allò que seria el veritable pecat.

5 comentaris:

Joana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joana ha dit...

No conec aquest blog, després passaré i li donaré una ullada, el poema s'ho mereix.
A la Magdalena de Proust la teoria de la REVIVISCÈNCIA hi és tan present com aquest poema. Molt bo el teu joc d'associacions.
M'agrada molt la musicalitat del poema aconseguida mitjançant la rima consonant i la messura dels versos que en la seua majoria son de comput 7.
Molt bona tria una altra vegada i magnífics els teus apunts.

Helena Bonals ha dit...

No la coneixia, aquesta paraula. Gràcies per la correcció.

Joana ha dit...

Helena, tinc wifi, una passada, podem comentar.
La reviviscència es una teoria segons la qual, un simple esdeveniment o una acció ocorreguda en el present ens fa recrear un moment que ja hem viscut
en el passat i ens ve a la memòria com una mena de fotogrames amb imatges, de manara que podem tornar a reviure un fet amb molta intansitat i a més acompanyant-lo dels sentiment que ens va produir.

Tinc una estoneta per llegir l'altre posr, ara passe.

Joana ha dit...

volia dir intensitat.