UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 29 de juliol de 2015

Simultàniament

Farmàcia de guàrdia,
benzinera de guàrdia,
poema de guàrdia.
Olor de formol i de iode
i set espelmes apagades.
Pel corredor de vidre es passeja
l'ancià descarnat, fumant.
"Ai, ai", crida altre cop la dona.
"Ai, ai", ha tornat a cridar, i ha parit.

RITSOS, Iannis dins Tard, molt tard, de nit entrada

Un poema ja sol ser-ho, de guàrdia, perquè sol provenir de l'inconscient. És com la dona que pareix de nit, amb les espelmes apagades, amb dolor. El "simultàniament" del títol faria referència a la semblança entre tenir un fill i fer un poema.

dissabte, 11 de juliol de 2015

Símils


Indiferent com una estàtua
a la inscripció
gargotejada al seu pedestal.
La manera amb què un tren de llarga distància
ignora els passatgers d’una estació de rodalies.
Com un quadern oblidat al seient d’un autobús,
ple de noms, adreces i números de telèfon:
important, sens dubte, per al seu propietari—
i sense cap interès
per ningú més.
Paraules com gotes d’aigua en una estufa—
un xiuxiueig i adéu.
Charles Reznikoff
(trad. J. P.)
Charles Reznikoff
SIMILES
Indifferent as a statue
to the slogan
scribbled on its pedestal.
The way an express train
snubs the passengers at a local station.
Like a notebook forgotten on the seat in the bus,
full of names, addresses and telephone numbers:
important no doubt, to the owner—
and of no interest whatever
to anyone else
Words like drops of water on a stove—
a hiss and gone.
Charles Reznikoff
[Dins Salms de Josep Porcar]
Indiferent com el que es projecta en l'infinit davant el que només toca de peus a terra. Com un amor etern davant relacions passatgeres. Només cada persona en particular sap de la importància que tenen per a ella d'altres persones. Encara que només es tracti com de gotes d'aigua que s'evaporen ràpid en una estufa, per a aquesta persona són molt rellevants.

diumenge, 28 de juny de 2015

El rastre blau de les formigues

de Ponç Pons

[pàgines 100-109]

El món és ple de poetes no gaire coneguts que, a part de sentir-se bons, menysvalorats, incompresos, han escrit poemes que estan bé.

Provar de veure les coses des del costat positiu és de savis. Hi ha més bones obres que dolentes.

La realitat no sempre és màgica, però la màgia és real.

L'art val per mil mentides.

A través d'un atles romput que hi havia dalt les golfes, quan era al·lot vaig viatjar amb la imaginació per tot el món. Encara visc dels records d'aquell fantàstic viatge.

La infantesa és la font de tota saviesa en l'edat adulta.

Les gallines fan ous. Els poetes fan versos. Entre els poetes, també hi ha qualque gall de baralla.

Les cabres també fan cagallons com els poetes versos.

L'estil d'escriure sense estil.

Una mica és com escriu Ponç Pons, molt intel·ligible, directe.

Dejunar les frases perquè austeres, netes, depurades, tenguin la forma i l'essència de la veritat.

Cercar l'essència, la síntesi en un poema, despullar-lo del sobrer, és bo.

Giono deia que era un home de bé per egoisme, perquè així dormia millor.

Només els psicòpates no se senten culpables quan fan mal.

La poesia és un misto encès en la nit. Déu, un placebo.

Més aviat la religió cristiana, és un placebo.

Saps el final, però no com arribar-hi i, així i tot, de vegades és més difícil trobar el títol que escriure l'obra.

La poesia és breu, però a vegades cal tota una vida per trobar un vers o un títol.

No escriu perquè sigui feliç, és feliç perquè escriu.

Per a un artista no hi ha més felicitat que la de l'art. Fins i tot més que la felicitat mateixa.

La idea poètica cerca la forma que més li escau. La mètrica exigeix domini, però dóna seguretat. S'ha de ser molt bo per emprar bé el vers lliure.

Ponç Pons n'és un exemple, de vers lliure, en prosa, que funciona esplèndidament.

L'home és un llop per a l'home i un xacal per a la dona.

El que deia Hobbes és veritat, el que diu Pons també.

Poesia: fer que l'entendre emocioni i que l'emoció faci entendre.

El que entra pels ulls de la lucidesa connecta amb el cor de les emocions, i a l'inrevés.

Imaginar-se què hauria passat si Joyce hagués escrit en català, Villalonga en francès i Blai Bonet en anglès.

Blai Bonet és un anticànon a Catalunya. Joyce també ho seria.

És possible que un dels bens més escassos i preuats del futur sigui el silenci.

Ni a les biblioteques hi ha silenci actualment, els fils musicals ho omplen tot.

Molta gent intel·ligent, però poques persones sàvies.

Hi ha coses que no passen per l'enteniment. Hi ha una saviesa més enllà d'entendre, que és d'on ve la paraula intel·ligència.

La memòria fa trampes.

Nosaltres ens fem trampes al solitari amb el nostre passat idealitzat, també.

diumenge, 31 de maig de 2015

És quan corro que hi veig clar

A cada albada
torno a ser carn i ossos. 
Sovint desperto d’un somni 
per viure  malsons 
i, a voltes, sóc la gota 
que cau lliscant 
pel vidre 
o la fusta, plena de corcs, 
empresonada sota el vernís, 
o sóc un punt i a part 
al bell mig de l’infinit, 
atrapat en la semàntica 
de l’existència. 

Tanmateix, em llevo, 
em disfresso 
i em dibuixo somriures 
als llavis 
mentre els ulls em ploren 
en silenci, sabent-se buits.          

- Quantes petites farses                      
dins la Gran Farsa! - 

I suporto hores i hores 
fins que, 
cansat de pensament, 
a cada posta, 
tanco els ulls de nou
 per deixar de ser 
carn i ossos. 
I, allà, on el subconscient 
no entén de disfresses, 
visc altres vides… 
Com aquell que s’atipa 
de vins barats. 

ABELLANEDA, Joan dins 2015 ESQUITXOS D'UNA VIDA... Tot esperant el 27-S


Cada cop que neix el dia neixem de nou amb ell, de "carn i ossos", som plens de vida. A vegades és més dura la realitat que no la ficció. Com una gota, la poesia que fa la veu poètica, o com un corc invisible rere la forma del poema. També com "un punt i apart/ al bell mig de l'infinit", el del poema envoltat del silenci blanc de la pàgina.

Tot i aquesta duresa, ens envoltem d'empatia per lluitar-hi, el que al capdavall només és una "farsa". I quan torna la nit, deixa la veu poètica de ser de carn i ossos per entrar en el subconscient que no hi "entén de disfresses", no se'l pot enganyar pas. Tot i que només és un vi barat en relació amb la vida que es desitja. El títol parlaria d'aquest subconscient de quan es dorm, però en contrast amb el "corro", tan relacionat amb la vida.

dimecres, 20 de maig de 2015

Poema

Molta fusta, llenya
triada, apilada,
guardada, callada: ai-

cremo: esperant-te,
llumí.

CASASSES, Enric dins T'hi sé

Un poema crema de manera passiva tot esperant de vibrar en el lector, que és quan s'encén el llumí i crema del tot en la interpretació que en fa aquest lector, o simplement pel fet d'arribar-li al cor. Un metapoema dels que agraden tant a qui escriu això. L'"ai-xí" amb el guionet suggeriria l'instant brevíssim en què s'encén un llumí. 

dilluns, 11 de maig de 2015

Homenatge a Olga Xirinacs

Metàfora de pedra: no defensa ni amaga
i potser un temps va ser refugi i fortalesa.
Ara és fràgil i em fa pensar el teu cos
bellíssim a la tarda, metàfora d'allò
que un dia es defensava, submergit
al meu fons mineral, encara no fet sang,
informe, sense nom i demanant la vida.

XIRINACS, Olga dins La muralla (1993), Óssa Major. Poesia completa (1977-2009)

La muralla que dóna títol al poemari on es troba aquest poema seria la "Metàfora de pedra". Una muralla que ja no fa la seva funció, per tant "no defensa ni amaga", com ho fan les metàfores fins que algú en troba el sentit. 

Una muralla que s'identifica amb el "teu cos/ bellíssim a la tarda", el cos que seria la forma, la metàfora. La qual prové de l'abstracció, que representaria el "fons mineral", la infantesa anterior a l'empatia de l'edat adulta. Per això era "encara no fet sang", "i demanant la vida". Aquest "informe, sense nom", es relacionaria amb el nom que encara no ha sortit a la superfície, que diria Kundera. Que encara no ha esdevingut imatge poètica.

Un ull poètic que s'amaga i es mostra alhora darrere aquesta muralla metafòrica, que és real alhora, es troba a Tarragona, ciutat d'aquesta escriptora.

[per a l'homenatge de l'11 de maig de 2015]


diumenge, 19 d’abril de 2015

Poeta i mussol, piulades al vol (XIV)

 
A la branca més alta
el teu nom s’ha envolat.
Quin niu al cor l’esguard
dels teus ulls sense gàbia!
 
L'ànima de l'altra persona, a qui el nom es refereix, s'eleva, es fa lúcida i lliure, amb l'art.
 
 
Il dit non avec la tête, mais il dit oui avec le coeur.
(Ell no va dir-ho amb el cap, però ell va dir que sí amb el cor)
 
Quan llegeixes, encara que no entenguis t'arriba.
 
 
lo millor del vent de febrer
són les estrelles que no s’emporta
 
La interpretació no s'endú l'efecte de l'art
 
 
I encara diran
que l’aigua és vida.
Però la vida és set.
 
Això és el que se'n diu una paradoxa, molt ben observada.
 
 
moments clau, busques
sense pany
 
Els moments clau, solen ser virtuals.
 
 
Despullar la veritat és un infinitiu.
Despullada, un participi.
 
La creativitat, la lucidesa, és infinita, l'obra és acabada.
 
 
I amb aquest vent arrelar
pètals.
 
Amb el vent de l'art la superfície es connecta amb el fons.
 
 
Preferisc un llamp ressagant-se a un tro a deshora.
 
La fama que no arriba, millor que ser valorat un cop mort.