UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 28 de setembre del 2015

Resposta vora riu


Imatge presa de la xarxa


revisând acel pierdut cuvânt 
                         Romulus Iulian Olariu
(revisant aquesta paraula perduda)


El temps, però, separa els joncs
de les aranyes d’aigua
a despit de la paraula perduda.


BESSÓ, Pere

La vida acaba destriant el que perviu més enllà de l'aigua del riu i les aranyes que s'hi troben dins, encara que se n'hagi perdut la forma original, la paraula que n'és significant. És aquesta la resposta que fa el temps a la nostra manca de fe.

dissabte, 26 de setembre del 2015

Memòria de la forest perduda


Imatge presa de la xarxa


L’ala d’ocell ferit
enmig de les fulles caigudes
preserva encara el món sencer.

BESSÓ, Pere

Com en un poema anterior de Pere Bessó, la constatació que encara que no t'estimin pots continuar estimant. "L'ocell ferit enmig de les fulles caigudes", el desamor enmig de la decadència, dues imatges redundants i que il·lustren el títol del poema. L'ala "preserva encara el món sencer" i ho fa en la poesia.

dijous, 24 de setembre del 2015

Estacional

Un poema inacabat de tardor
de Petruta Serban per al sentit
que de ben lluny ens trenca…

BESSÓ, Pere

La tardor per ella mateixa és inacabada, és transitòria cap a l'hivern. I du amb ella el sentit, el rerefons que prové "de  ben lluny", la infantesa que "ens trenca", que s'oposa a l'actualitat per la seva importància en la vida d'algunes persones.

dimecres, 23 de setembre del 2015

A contramur

A Dumitru Ichim

Al full blanc del poema
un vaixell farcit de flors grogues 
que solca el teu epitafi.

BESSÓ, Pere

Les flors grogues, les que simbolitzen la gelosia. El "full blanc del poema" serà omplert amb pocs versos, com aquests d'aquí, com en un epitafi. Perquè la poesia va més enllà de la mort, del vaixell de la vida que hi porta, a contramur. Hi porta com en l'odissea d'Ulisses, que tenia Calipso i Penèlope enamorades, geloses. Sembla mentida quantes coses es poden veure en aquest poema tan breu.

dissabte, 19 de setembre del 2015

Poema de la mitjanit RAÓ DE L'IRREAL


Imatge presa de la xarxa per Pere Bessó

La pedra del somni trencà l’ala de l’ocell thai que volava per damunt de les ombres...

BESSÓ, Pere

És una paradoxa que el somni, en comptes de fer-nos volar, ens trenqui les ales amb la petrificació que arriba després de l'enamorament. El qual ens permetia de sobreeixir per un instant de les ombres en la caverna platònica. L'ocell thai, amb el seu exotisme, com el de la fotografia que acompanya el poema, es podria relacionar amb El desig de ser indi de Kafka, el desig d'anar més enllà de la raó amb l'irreal, l'inconscient, la mitjanit, tant en l'art com en la vida. Com sempre, un gran poema en poques paraules, tal i com ens té acostumats Pere Bessó.