Instant de glòria
Per un instant de glòria
hi ha una vida pel fracàs
no llenço cap més cabòria
i tancant el cartipàs
la deixo rodar transitòria.
El moment de gran eufòria
esdevé tan prompte escàs
de tan plena i tan notòria
en acabar, al seu ocàs,
resta com alegria irrisòria.
Desprès d’aquesta història,
qui aixeca del cabàs
emoció jaculatòria?
Resto tal un bordegàs
dins realitat supletòria.
UBACH, Joan (dins del bloc Espock)
Per un instant d’alba, hi ha abans tota una nit. Un poema pot ser el resultat de tota una vida, com un llamp. Les cabòries fan poesia, encara que siguin transitòries. La poesia és feta d'instants immutables. Però fins i tot davant d’una gran il·lusió, després d’una gran foguerada, només sol haver-hi cendra, “alegria irrisòria”. La veu poètica resta borda, inadaptada. Fora de la vida, que és allò no real per a qui fa el poema, en definitiva.
Fa 1 setmana
Entrades
1 comentari:
Jo entenc aquest poema com un alliberament de la veu poética que fuig de la realitat i cerca en la poesia un mitja per a expressar el seu sentiment d'insatisfacció en la vida.
Publica un comentari a l'entrada