UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 14 d’octubre de 2009

2.

La pregonesa
d’uns ulls em desconcerta.
Tanco la porta.

FORMOSA, Feliu

La por davant la profunditat, d’allò abstracte o primitiu, pertorba, si ens volem mantenir en l’empatia, en la superficialitat, la lleugeresa, a vegades passa. Llavors tanquem la porta.

2 comentaris:

Joana ha dit...

Com al mite de la caverna, millor viure a les ombres, a la ignorància i tenir la seguretat de que vivim bé amb el que tenim, que cercar la llum i fer la pujada cap a l'exterior on trobem massa veritats per a despres tenir que modificar el món que ja coneixiem.

Estàs que no pares i jo més filosòfica que Plató.

Una gran abraçada

Helena Bonals ha dit...

És un vici. M'encanta el mite de la caverna, però mai me l'havia plantejat així. Sí que paro una mica, amb aquests haikus: estic preparant molta teca per més endavant. Un poema al dia em sembla correcte.