Un arbre
Vius entre l’aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.
TORRES, Màrius
L’arbre seria una al·legoria del poeta, que viu “entre l’herba i els núvols”, toca de peus a terra amb les arrels per volar amb les fulles, de nit, amb la poesia. Poesia que, encara morta la veu poètica, farà “créixer una flama” encara que només sigui amb la fusta amb què és fet l’arbre, les fulles de paper literals en les que viu la poesia. És un poema rodó, funciona literalment i figuradament. I és molt lúcid també. És conscient que la seva obra allarga la seva vida una mica més, com tenir un fill per d’altres.
El bes de la primavera
-
Niporepte 387 *El bes de la primavera*
dins Relats en català
*Lluna, dona i papallona*
Bellesa fembra.
Només la primavera
pot igualar-s'hi.
*Hermenèu...
Fa 15 hores