UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 25 d’octubre del 2014

Haiku

ve la saliva al full blanc
petroli a la boca
la difícil escriptura

BARBERÀ, Elies dins Equilibrista

De tot el petroli que duem a la boca, negror en contrast amb el full en blanc, allò que hem de depurar per acostar-nos a la delicadesa de la poesia, la saliva, metonímia de la comunicació, és el que roman finalment en un poema.

dilluns, 13 d’octubre del 2014

Partença

La vida
és un carrer de sentit únic.
El passat
és el rastre intermitent
d'un estel en suspens. 

Creixem
-perquè és llei de vida- 
al llarg d'una odissea
amb sentit o sense. 
Avancem sense fre
davant la presència eterna
de la reminiscència absent. 
Tracem línies amb cendres
que corren davant del vent. 
Ens allunyem enmig d'una pluja
d'imatges agonitzants. 

ARCOS, Manel dins El vol del silenci

"Tots els matins del món són un camí sense retorn" deia Pascal Quignard. El passat és com un sol que ja només és una estrella. Vivim una odissea l'haguem cercat o no, a la recerca de l'Ítaca perduda. L'absència ens fa avançar, perquè encara se'ns fa més present el que hem perdut. Com "cendres que corren davant del vent", el passat que arrossega el vent de l'art.  Ens anem fent vells "enmig d'una pluja/ d'imatges agonitzants", les dels poemes que fem de la nostra vida, que, com ella, neixen morint. Tot el poema seria una al·legoria per parlar de com el passat, el punt de "partença", condiciona la nostra existència.

diumenge, 5 d’octubre del 2014

XII

No la que dónes, la flor que ets jo vull.
¿Per què negar-me allò que no et demano?
        Temps hi haurà de negar
        després que hagis donat.
Flor, sigues-me flor! Si et collís, avar,
la mà de la infausta esfinx, tu, perenne
        ombra, erraràs absurda,
        rere el que no donares.

PESSOA, Fernando, Odes de Ricardo Reis
Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja

Que bell quan un home li diu a una dona que no hi vol fer l'amor perquè s'hi vol casar. Quan no li demana el cos, perquè la vol tota ella. És lliure de deixar-lo un cop se li hagi donat. Una flor no pot mai ser res lleig. Si un monstre l'acaba collint, se'n penedirà de no haver acceptat aquell que l'estima. El que a moltes dones els agradaria sentir.