UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 22 d’octubre de 2009

9.

Perquè els destriï,
els arbres en renglera
no creixen rectes.

FORMOSA, Feliu

La uniformitat no permet de distingir, talment com el comunisme i el nudisme acaben amb les diferències de les persones. Els arbres, com els alumnes d’una classe, no poden ser simètrics, per ser destriats. Tot i que la inspiració és filla del treball quotidià, que deia Baudelaire, la monotonia no genera art, ni originalitat. La natura és imperfecta, desigual, expressament, les diferències poden portar alegria, al capdavall.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Totalment d'acord amb tot el que dius, encara que hi ha docents que no ho veuen així. Males experiències m'han demostrat que de vegades quan una espigueta d'un camp de blat sobresurt de la resta, molts docents opinen que és millor segar-la, que així estorba, que la comoditat és millor i permet un millor funcionament de la tasca docent.
Sembla increïble, però tenim aquest tipus de mentalitats per ahi escampades, buscant l'harmonia i equilibri didàctic i quiparant-los amb l'homogeneitat.
Jo per descomptat hi sóc amb tu.
Bona reflexió, Helena.

Marta ha dit...

Així és, com ho expliqueu.

Assur ha dit...

I fora de la docència, Joana, no és la mentalitat, sinó l’enveja la que moltes vegades és la causant que cap “espigueta” –ni que sigui per un pèl de res- sobresurti.