UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 6 de setembre de 2020




Hauria de recordar qui sóc

per escriure'm.


Hauria de descolgar

entre les rels i la terra

la paraula que germina,

trèmulament invisible.


Tornar a la innocència

que habita el món dels dorments.

Tornar a ser allò que era

                                        abans de néixer.

Tornar,

                        donar fe del meu despertar.


SÁEZ, Empar, Quatre arbres

Viena Edicions, 2016


Per fer poesia t'has de conèixer tu mateixa, has de recordar la teva infantesa, "entre les rels i la terra", entre els limbs i la vida, "la paraula que germina", la que pot arribar al lector. "Tornar a la innocència/ que habita el món dels dorments", perquè la poesia et redimeix, i s'identifica amb el dormir. Aquest "donar fe del meu despertar" és el que fas quan escrius. També crec que l'"abans de néixer", i el despertar, són els únics moments en què la vida val la pena.

4 comentaris:

Fackel ha dit...

La poesía, que es herramienta y vehículo de la racionalidad aliada con las emociones, o acaso a la inversa, sirve para conocerse uno un poquito más cada día. ¿Conocerse? Soberana aspiración, pues a medida que avanzas en lo que descubres de ti desechas otra parte que has dejado de reconocer. Escribir siempre vale, pero nunca convirtamos el poema o la prosa en un dogma, como en realidad no tendríamos que convertir ninguna idea. Para que la riqueza y el valor de la expresión las ideas deben fluir siempre, en cualquier plano. Sirve para entender nuestro propio cuerpo, su integridad, que es lo que a la larga y a medida que cumplimos años más nos interesa comprender.

Helena Bonals ha dit...

Fackel,

Trobo curiós això que dius de "para entender nuestro propio cuerpo", jo creia que la poesia ens ajuda a entendre el que no és el cos. Però és veritat que el cervell en forma part, al capdavall.

Rajani Rehana ha dit...

Fabulous blog

Rajani Rehana ha dit...

Please read my post