UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 23 d’octubre de 2009

11.

Els sons i l’eco
s’encalcen dins l’obaga.
Destrals. Aloses.

FORMOSA, Feliu

El poema: “els sons”, “l’eco”: la interpretació. Una encalça l’altra, s’entremesclen. Tan creativa ve a ser l’una com l’altra, "dins l'obaga", cercant la llum per igual. Destrals: allò més baix, que vol contribuir a fer entrar la claror al bosc, tallant els arbres. Aloses: allò més alt, que sobrepassa aquests arbres. Tot forma part de la producció poètica.

6 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Aquest poema em porta reminiscències platòniques. Som a la cova i percebem solament les ombre de larealitat divina? Si és així, i els sons és el llenguatge dels déus, això seràn les destrals o les aloses. O és a l'inrevès? Jo, pobre mortal, pobre poeta que solament percep el ressò, l'eco del que fan els déus, percep destralades de destrucció o aloses de llibertat?
És un Haiku molt proteic; deliciós.
Una abraçada
Salut i Terra

Assur ha dit...

M’agrada primer llegir-me els poemes que vas publicant i interpretar-los segons el que em suggereixen i, ja després, llegir la interpretació que en feu tu i els comentaristes.

Amb la interpretació que n’he fet d’aquest, he vist, com en Francesc, la destral com a signe de destrucció, però m’ha agradat moltíssim que tu hagis vist en aquesta destrucció un mal necessari per fer entrar la llum al bosc.

Helena Bonals ha dit...

Francesc:

És clar que pot ser a l'inrevés: el so pertanyeria als déus i l'eco al poeta, tant com el so al poeta i l'eco al lector, déu en potència, com diu Thomas Mann: "Qui estima és més diví que l'estimat, puix que en ell habita el déu, que no en l'altre". És per això que m'agrada tant la crítica!

Gràcies per sacsejar-me amb el teu comentari.

Helena Bonals ha dit...

Assur:

M'agrada que coincidim, la teva opinió és important, em nodreixo jo també dels vostres comentaris.

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies a tu, Helena, per encoratjar-nos incansablement amb els teus comentaris i les teves tries. És una gran tasca.
Salut i Terra

Joana ha dit...

El mite de la caverna de Plató hi és present no sols als poemes, sinó també a moltes situacions de la vida.
Per a retrobar la llum es necessari tornar a baixar a les ombres una altra vegada. no hi ha poru amb tallar els arbres una vegada, "l'eco" ens ho recorda i per esborrar-lo definitivament, caldrà tornar a l'obaga.

Gràcies a tothom per les interpretacions. Compartir-les d'aquesta manera m'ompli de satisfacció.

Una abraçada.