UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 6 d’octubre de 2009

Appassionata

Darrera el teu somriure delicat s’endevina
la teva ànima ardent,
com a l’abril, una tarda de vent,
brilla la posta d’or enllà d’una glicina.

MANENT, Marià L’Ombra i altres poemes, 1931

El somriure delicat seria com la superfície d’un volcà, que no en mostra l’interior ardent, només s’endevina. És un “ardent” semblant al d’una posta de sol, o sigui, molt contingut, al capdavall. La poesia també sol amagar i mostrar alhora una cosa molt profunda en pocs mots, en un vers. Per cert, es pot ser apassionada en més d’un sentit, penso, la “tarda de vent” del mes d’abril en seria una imatge, d'una certa passió.

2 comentaris:

Tyrma ha dit...

Nada tan bello como lo que se adivina, pone y quita matices la imaginación, sin límite muchas veces.
Muy buen comentario, Helena.
Un beso.

Anònim ha dit...

Hola Helena, esperava el moment per a poder gaudir de la teua selecció d'aqueixa cosa tan gran que sempre recull una de tan petita al teu raconet.
La passió que s'amaga darrere desomriure o la de la posta de sol del mes d'abril és tan intensa com la de l'interiror d'un volca. Sempre present, sempre tan continguda i a l'aiguat, però sense deixar-la sortir del tot.
M'agrada molt el simbolisme d'aquest poema relacionat amb els elements de la natura.
Jo també pense que a la poesia, els sentiments s'han de manifestar de la mateixa manera, han d'estar ben endins i mostrar-los mitjançant els diferents elements formals del llenguatge per a que el lector en puga fer la seua interpretació. No poden mostrar-se tan explicitament com a la prosa.
Bé ho deixe ja que el comentari és teu i com sempre amb el teu filtre, tan ben aconseguit ens obris els ulls per apoder fer la mmillor lectura posible.

Joana