UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 10 d’octubre de 2009

Presentació

Qui sap que sóc i no què semblo,
entre les vestidures
del que vull aparentar.

Qui sap a quin mot contesto
i amb d’altre resto
convenientment determinat.

Per quins set sants em titllen
d’intitllable; i pel casual
allò a comparar-me o rebutjar.

Qui sàpiga què em revolta,
m’explicarà perquè em calma
la senzillesa d’una complexitat.

Tanmateix immers en el contradictori,
continuaré prou bèstia
i profundament humà.

UBACH, Joan (dins el bloc Espock)

El que val la veu poètica com a poeta només ho pot dir el lector-intèrpret, en últim terme. Les “vestidures”, o sigui els versos, vol que siguin bells. Qui sap a què fa referència la seva poesia: què diu, i què amaga, o què mostra al mateix temps que amaga. El “titllen/ d’intitllatble”: com si no existís, com si només tingués valor en comparació amb un altre, o sense valor d’entrada. “Qui sàpiga què em revolta” (sospito que la vida), s’explicarà perquè el “calma/ la senzillesa d’una complexitat”: o sigui la poesia. Continuarà “prou bèstia/ i profundament humà” (l’humà ja inclou “bèstia”). No es tracta doncs, d’un poeta intel.lectualitzat, fred, excessivament elevat. D’aquesta manera es presenta.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Jo crec que a més la veu poética es troba un poc perduda, no sap molt bé qui és i necessita que algú l'ajude a rretrobar-se fora de tanta contradictorietat.
Endavant, Helena!

Joana ha dit...

Perdò per les dues rr

Helena Bonals ha dit...

Crec que tens raó. Se li ha de fer més justícia, a aquest poema, a aquest autor.