8.
Dic la mudança
i no sé si canvien
els mots que guardo.
FORMOSA, Feliu
Per un cantó, la llengua és viva, canvia, i a més les paraules poden tenir més d’un significat, per sinonímia i homonímia, per molt que fixem els mots en el poema. Per l’altre, el lector també fa les seves interpretacions personals. Tot és estantís, mudable, tant la idea com la realització, poques vegades s’aconsegueix l’objectivitat completa. Però en això mateix resideix la creativitat, al capdavall. També hi ha un quiasme, en la construcció d’aquest haikú.
Fa 1 setmana
Entrades
4 comentaris:
D'una banda, les nostres pretensions, d'altra els veritables sentiments. O el que diriem a la llengua col·loquial: "Ara vaig, ara torne".
Sembla dificil aconseguir l'objectivitat que tu anomenes als teus apunts com també establir unes intencions dictades per la voluntat, que mai sabem si podrem aconseguir.
Cada vegada disfrute més amb aquests haikus i amb les teues reflexions.
M'ha agradat molt el Haikú de Monpó i també el teu comentari al voltant, tot relacionant-lo amb la idea del microconte de Calders.
Una abraçada.
Thank-kú!
hahahah, de nen-kú.
Continueu fent que el personal gaudim de la poesia.
Una abraçada
Salut i Terra
Sí, sí!!! L'he vist, el quiasme!!!
Publica un comentari a l'entrada