UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 24 d’octubre de 2009

12.

Tensa esperança
de no transformar encara
l’esforç en versos.

FORMOSA, Feliu

Que la vida continuï, que no es transformi encara en versos (en la tensió hi sol haver la creació, en el reprimir-se de posar el primer que ens passa pel cap, també). O bé: cal no donar per feta l’obra, quan encara és viu el sentiment,“l’esforç”, dins la vida (relacionat amb el haiku número 14, 16 i 26). Quan el fruit poètic sigui madur, ja caurà per si sol, la filologia és una disciplina que exigeix lentitud en aquest món de presses.

2 comentaris:

Elena ha dit...

Realment hi ha massa pressa a la nostra societat, i la poesia està renyada amb aquesta pressa, malgrat tot, és tan gran la seva força que emergeix entre la massa, per cercar el seu lloc.
Petonets

Joana ha dit...

Comparteixc les vostres opinions en tots els aspectes que esmenteu. A més la poesia es troba en un entrebanc molt gran, és el génere minoritari, hi ha molta gent que no l'enten, que la llig de forma literal i no hi arriba a una interpretació i gauidi personal.

Una abraçada per a les dues, es un plaer compartir poemes amb les H/Elenes.