Cingles de lluna:
venes avall la blanca
amor que em sotja.
Karsten dins el "Premi Joan Teixidor Poesia Ciutat d'Olot" Haikus 2012
En vertical, com un espadat, de la mateixa manera com les venes baixen per les extremitats, i es noten en les mans i les cames, la lluna ens observa des de dalt. La lluna que és una imatge de l'amor, inaccessible com els cingles. Les venes contenen sang vermella, però aquesta es torna blanca en relació amb l'astre, com l'amor físic es torna sentiment, poesia. L'amor, la interpretació sí que és lluny i difícil en aquest poema.
El bes de la primavera
-
Niporepte 387 *El bes de la primavera*
dins Relats en català
*Lluna, dona i papallona*
Bellesa fembra.
Només la primavera
pot igualar-s'hi.
*Hermenèu...
Fa 16 hores