18.
Els blocs de pedra.
Les veus. La gent que estimo.
Els tubs de l’orgue.
FORMOSA, Feliu
Com un entrepà, el haiku, dos elements relacionats amb l’abstracció: la pedra, perquè no té gens d’orgànica, i l’orgue, la música, per definició l’art més abstracte. Entre els dos hi trobem “La gent que estimo”, que s’identificaria amb l’empatia, amb l'adhesió a la vida. Resum del que és una vida: passar de l’abstracció de l’infant, a l’empatia de la persona madura, per tornar a l’abstracció del vell, que viu del record, a través de la música, per exemple.
Fa 1 setmana
Entrades
3 comentaris:
La identificació de les veus amb la gent que s'estima ressonen com la música que surt de l'orgue i es fa present a la memòria sempre com una mena de record el passat.
I per damunt de tot això el pes del blocs de pedra que són com el ciments on es tanquen i consoliden tots el sentiments viscuts que ja mai podran escapar i sempre l'acompanyaran.
Crec que ho he vist més o menys com tu, però materialitzant una mica l'abstracció.
Una abraçada.
Hauries de portar tu el bloc i jo comentar-te a tu els teus comentaris! És un luxe, repeteixo.
Em sembla que hi ha uns 32 haikus en total. M'agradaria que n'hi haguessin més.
D'això res de res, el blog el portes tu i ho fas de meravella.
Els meus comentaris sempre parteixen dels teus, eres tu la que els provoques.
Espere el proper.
Bona nit!
Publica un comentari a l'entrada