14.
Per ara, em quedo
Una miqueta enrere
Sense obrir boca.
FORMOSA, Feliu
Davant la realitat que no acaba de comprendre, es queda lleugerament encongit, “sense obrir boca”, o sigui, sense posar-se a escriure. A vegades, moltes vegades, l’única conclusió és que no podem arribar a cap conclusió.
Fa 1 setmana
Entrades
2 comentaris:
Sí Helena, però no oblidem l'advertència que ens fa en el primer sintagma: Per ara. És important perquè ens diu que es queda a l'aguait, però alerta.
Una abraçada
Salut i terra
Però al capdavall resta sense acció, mut, escoltant el seu propi silenci i cap enrere, es a dir sense tirar cap endavant, sense poder veure la llum, i sortir del pas.
L'advertència del primer vers, podem considerar-la també com una mena de suport on agafar-se per a que la seua situació no siga totalment absoluta i a més la relativitza més amb la paraula "miqueta", però en el fons, no deixa d'acceptar la realitat que ens apunta Helena.
Gràcies a tots dos.
Publica un comentari a l'entrada