UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 26 d’octubre de 2009

14.

Per ara, em quedo
Una miqueta enrere
Sense obrir boca.

FORMOSA, Feliu

Davant la realitat que no acaba de comprendre, es queda lleugerament encongit, “sense obrir boca”, o sigui, sense posar-se a escriure. A vegades, moltes vegades, l’única conclusió és que no podem arribar a cap conclusió.

2 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Sí Helena, però no oblidem l'advertència que ens fa en el primer sintagma: Per ara. És important perquè ens diu que es queda a l'aguait, però alerta.
Una abraçada
Salut i terra

Joana ha dit...

Però al capdavall resta sense acció, mut, escoltant el seu propi silenci i cap enrere, es a dir sense tirar cap endavant, sense poder veure la llum, i sortir del pas.
L'advertència del primer vers, podem considerar-la també com una mena de suport on agafar-se per a que la seua situació no siga totalment absoluta i a més la relativitza més amb la paraula "miqueta", però en el fons, no deixa d'acceptar la realitat que ens apunta Helena.
Gràcies a tots dos.