UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 11 d’octubre de 2009

Pensava que m'estimaves

Pensava, ens estimàvem
jugant al joc de l’engany,
deies molt t’importava
jo, “ets d’allò més gran”
fèiem veure el sentiment
bé com rondalla bé cant.

Ara desprès d’aquells mesos
quan les mentires se’n van
veig ambdós coneixíem
de l’amor el seu parany,
preveiem d’aquells deliris
poc de cor i molta sang.

No se d’on sorgir l’entesa
d’un plural o singular.
A bon moment de lucidesa
no ha costat oblidar.

UBACH, Joan (Espock)

El món de la “delusió”, de la il.lusió o de l'engany, en relació a l’amor. El poema descriu l’amor fet d’aparences, no de “desig i voluntat”, que deia Salvador Oliva en relació a Nit de reis de Shakespeare. “Fèiem veure el sentiment” amb els contes de fades o cançons, aliment del desig. “Poc de cor i molta sang”, el que és evident, moltes relacions físiques i poc amor. No sap com s’ho feien per ser parella, ni com li ha costat ben poc d’oblidar. Aquest “pensava que m’estimaves” és ben ingenu. Com ingenus, innocents, són els que s’ho creuen tot. De totes maneres sempre és millor ser així, no saber adonar-se de la realitat, com un Don Quixot. Diu molt de la persona.

1 comentari:

Joana ha dit...

Sí Helena, de vegades és millor veure la vida com ho feia el Quixot, ben lluny de la realitat, imaginant un món fet a la nostra mida.
Però sols de vegades, que la realitat és molt crua.
Bona reflexió.
Una abraçada