UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 26 d’octubre del 2013

Tanka per als bons amics

A Helena Bonals


Sincers i quasi
lúcids en la disbauxa,
de gest ferotge,
músics, bergants, poetes,
monstres que encara udolen.

DORCA, Jordi dins Sang vençuda

Amb la sinceritat que Jordi Dorca sempre atribueix als poetes, acompanyada per la lucidesa "en la disbauxa", la de la mateixa poesia. Com "els savis dits de cec" d'Espriu. "de gest ferotge", abstracte, el dels "bergants" amb el sentit de brètols, acompanyant aquesta paraula de "músics" i "poetes", aparentment diferents en les connotacions. Els "monstres que encara udolen", ho farien en la poesia. Podria ser el cas de "el sueño de la razón produce monstruos", que deia Goya. És un afalac molt gran que l'autor d'aquest poema es consideri bon amic de qui escriu això.

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Poemeta/ El dia

El dia que em vas dir
que tornaries,
jo mirava per la finestra
amb ulls de vidre,
veient com et feies mínima,
quasi imperceptible,
fixament, molt fixament...

GUEROLA, Jordi dins Llibres i poemes (a estones)

Aquest seria un poema sobre el passat que es fa futur en el moment de passar. Quan l'altra persona va dir a la veu poètica que tornaria, segurament després d'un moment, ja anticipava un retorn en el temps, al cap dels anys. Un retorn en la finestra, els ulls de vidre de la poesia, sempre "mínima,/ quasi imperceptible". I el poeta la veia i la veu "molt fixament", com es veu alguna persona que s'estima.


diumenge, 13 d’octubre del 2013

III

La vida, és vida perquè ho és
o perquè els poetes puguem cantar-la?
Consciència viva...
Si no la cantéssim, com ho sabria?
Si no la cantéssim, voldria
la vida viure?

PARCERISA, Valentí dins A contrallum

Diguent-ho d'una altra manera, la vida, és feta per ser convertida en poesia, ajudant-nos a viure alhora, amb "consciència viva", la saviesa que confereix el poema. Sense poesia, es pot viure? No pas per qui escriu això. Sense interpretació, fent una paràfrasi, voldria la poesia viure?

dimarts, 8 d’octubre del 2013

A voltes a la ment
s'hi formen paraules,
del no res, del silenci,
com núvols en un cel clar.

Llavors hi ha la ploma
i el paper
que frisen per no perdre-les.

I així, rabent,
s'escriu el vers
i així queda escrit,
sòlid com un mur,
fixat com una esperança.

I, el conjur fet,
tornen el silenci i la calma.

PARCERISA, Valentí dins A contrallum

Aquest poema, que reflexiona sobre la creació poètica, em recorda moltíssim El poema de Narcís Comadira. Escrivim com deixant anar un llamp que ha estat precedit o acompanyat de núvols i pluja. Quan al poeta li arriba la inspiració, moltes vegades amb la somnolència prèvia al son, ja pot córrer a transcriure-ho en algun lloc, no fos cas que se n'oblidés. Aquest llamp quedarà fixat en l'instant que és un poema al costat de la prosa, i podrà arribar a passar a la posteritat. És veritat que "conjur fet,/ tornen el silenci i la calma", però també la grisor. M'agrada molt aquesta manera d'escriure tan directa i alhora tan profunda. 

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Pensaments

El sol il·lumina amb força
i fa brillar la mar
que li serveix de mirall.

Les onades em fan companyia
quan, asseguda en una barca,
somnio fantasies amb gust de sal.

ALGUÉ VENDRELLS, M. Roser dins Petiteses

El sol, incommesurable com el mar que fa brillar. Que n'és un mirall, com l'obra poètica torna al sol de la infantesa, que deia Machado. 

Les onades podrien ser els versos, dels quals la poeta, asseguda a la barca de la vida, en gaudeix, tot somniant "fantasies amb gust de sal", amb el gust de la poesia, sempre feta de "petiteses".