UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

L'estiuet de Sant Martí

Till by broad spreading it disperse to nought.
William Shakespeare

S’acabaren els dies de l’alció,
els dies de glòria són cercles a l’aigua
després de la pedrada.
Mai no cessen d’allargassar-s’hi
per a la nostra pena.
El codol pla rellisca dues, tres vegades,
damunt de la superficie,
abans de fondre’s definitivament al fons llotós de la memòria.
Lady Madonna, però, segueix nua a la neu dels cinc sentits.
Inútil.
Com una cançó de taverna mal sonada,
els seus ulls en minva,
els seus capcirons segellats
picotegen com ocellets de passa els raïms
d’aquesta estació serena, limitada.
De penes esbossa un mig somriure,
pren una altra mena de sosté avorridíssim,
la darrera fulla abandonada a l’arbre
per a drecera del temps empedreït de les lamentacions,
que aviat serà només carcassa entre dues llums.

BESSÓ, Pere

La cita de Shakespeare: “fins que de tant estendre’s amplament es dispersa en el no res”, dins Enric VI.

“S’acabaren els dies de l’alció," (un ocell), “els dies de glòria són cercles a l’aigua/ després de la pedrada”. Això fa referència a la cita de Shakespeare. La glòria, sempre temporal, s’extén com els cercles a l’aigua, fins desaparèixer, com un estiuet de Sant Martí pretén d’allargar la calor. “Mai no cessen d’allargassar-s’hi/ per a la nostra pena” (la glòria es converteix en sofriment en recordar, fa mal). Però finalment el còdol es fon “al fons llotós” de la memòria. És una tesi poètica que no tothom subscriu, però sí que és la de Ferrater.

“Lady Madonna”: la dona que agrada a la veu poètica, segueix essent desitjable, amb els cinc sentits, però ara en la neu. Com una cançó de taverna mal tocada, esbravada, pica amb els capcirons segellats, de deixar emprenta, en aquesta “estació serena, limitada”, la tardor.

“Pren una altra mena de sosté avorridíssim”, allò que la sosté a la vida no val la pena, “la darrera fulla abandonada a l’arbre”, el que resta de l’amor o la vida, a la tardor, “per la drecera del temps empedreït de les lamentacions” (lamentacions que es troben en la poesia), que aviat serà només carcassa entre dues llums” (allò buit, fosc, entre la posta i l’alba). Poema realista-pessimista, que parla de la caducitat de les relacions, amb la seva part de raó innegable, però que hi ha també qui el contradeix, per sort, segurament ell mateix en un altre poema.