UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 1 d’octubre del 2009

L'estiuet de Sant Martí

Till by broad spreading it disperse to nought.
William Shakespeare

S’acabaren els dies de l’alció,
els dies de glòria són cercles a l’aigua
després de la pedrada.
Mai no cessen d’allargassar-s’hi
per a la nostra pena.
El codol pla rellisca dues, tres vegades,
damunt de la superficie,
abans de fondre’s definitivament al fons llotós de la memòria.
Lady Madonna, però, segueix nua a la neu dels cinc sentits.
Inútil.
Com una cançó de taverna mal sonada,
els seus ulls en minva,
els seus capcirons segellats
picotegen com ocellets de passa els raïms
d’aquesta estació serena, limitada.
De penes esbossa un mig somriure,
pren una altra mena de sosté avorridíssim,
la darrera fulla abandonada a l’arbre
per a drecera del temps empedreït de les lamentacions,
que aviat serà només carcassa entre dues llums.

BESSÓ, Pere

La cita de Shakespeare: “fins que de tant estendre’s amplament es dispersa en el no res”, dins Enric VI.

“S’acabaren els dies de l’alció," (un ocell), “els dies de glòria són cercles a l’aigua/ després de la pedrada”. Això fa referència a la cita de Shakespeare. La glòria, sempre temporal, s’extén com els cercles a l’aigua, fins desaparèixer, com un estiuet de Sant Martí pretén d’allargar la calor. “Mai no cessen d’allargassar-s’hi/ per a la nostra pena” (la glòria es converteix en sofriment en recordar, fa mal). Però finalment el còdol es fon “al fons llotós” de la memòria. És una tesi poètica que no tothom subscriu, però sí que és la de Ferrater.

“Lady Madonna”: la dona que agrada a la veu poètica, segueix essent desitjable, amb els cinc sentits, però ara en la neu. Com una cançó de taverna mal tocada, esbravada, pica amb els capcirons segellats, de deixar emprenta, en aquesta “estació serena, limitada”, la tardor.

“Pren una altra mena de sosté avorridíssim”, allò que la sosté a la vida no val la pena, “la darrera fulla abandonada a l’arbre”, el que resta de l’amor o la vida, a la tardor, “per la drecera del temps empedreït de les lamentacions” (lamentacions que es troben en la poesia), que aviat serà només carcassa entre dues llums” (allò buit, fosc, entre la posta i l’alba). Poema realista-pessimista, que parla de la caducitat de les relacions, amb la seva part de raó innegable, però que hi ha també qui el contradeix, per sort, segurament ell mateix en un altre poema.

10 comentaris:

Joana ha dit...

Molt bó Helena. "Tot passa i tot queda".
Una abraçada.

Helena Bonals ha dit...

Molt bo tu, Joana.

Joana ha dit...

Per què hauré posat l'accent, pensaria amb "bé"?
El que està fet, ja s'ha fet!

Vicent Terol ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Vicent Terol ha dit...

Estic d'acord amb tu, Helena. Hi ha pessimisme al poema. Allò tantes vegades repetit continua sent cert: la realitat és valorada per nosaltres en funció de l'enfocament que tinguem en cada moment.

Per cert, això de "Lady Madonna" no té a veure amb la cançó dels Beatles, no?

Salut!

Helena Bonals ha dit...

M'has deixat parada, Vicent.
Sí que deu ser una referència culta més a la Lady Madonna que cantaven els Beatles. El que no recordo és la lletra de la cançó, miraré el google.

Helena Bonals ha dit...

Sé anglès, però no entenc gaire la cancó. Parla d'una mare que no se'n surt, que esperava els diners del cel, o alguna cosa així. No hi veig la relació amb el poema de Bessó, com no sigui en el pessimisme.

Joana ha dit...

Yo tampoc la trobe enlloc, Helena, he escoltat la cançò i pense el mateix que tu.
Ja ho has rumiat prou, està molt bé.

Joana ha dit...

jjjjjjjjjjjjjjo

Emetorr1714 ha dit...

Lady Madonna
niños a tus pies
Me pregunto cómo te las arreglas para llegar a fin de mes
¿Quién consigue el dinero para pagar el alquiler?
¿Creías que el dinero caía del cielo?

La noche del viernes llega sin maleta
La mañana del domingo entra sigilosa como una monja
El niño del lunes ha aprendido a atarse los cordones
Mira como corren

Lady Madonna
Un niño en tu pecho
Me pregunto cómo te las arreglas para alimentar al resto
Mira como corren

Lady Madonna
Acostada en la cama
Escucha la música que resuena en tu cabeza

La tarde del martes se hace interminable
El miércoles por la mañana no llegaron los periódicos
El jueves por la noche tus medias necesitaban un zurcido
Mira como corren

Lady Madonna
Niños a tus pies
Me pregunto cómo te las arreglas para llegar a fin de mes

Un saludo cordial