UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 31 d’octubre de 2009

19.

Grisor quieta.
Una cantata encercla
les xemeneies.

FORMOSA, Feliu

“Grisor quieta”: absència de foc, de fum. La música envolta les xemeneies, com el poema encercla la poesia que conté dins seu, el fum de la qual en sortir-ne és el senyal que en percebrà en primer lloc el lector o intèrpret, encara sense entendre’l completament. I és que sense entrar a fons en un poema, es pot disfrutar llegint-lo, moltes vegades no hi ha necessitat d'interpretar-lo fil per randa.

1 comentari:

Joana ha dit...

Hi sóc amb tu Helena, aquest poema té el seu encant, s'obri ies tanca al temps, es perfecte. Ja l'he llegit unes quantes vegades i he compartit la grisor quieta. M'ha produït una sensació de calma i quietud que no puc descriure amb paraules.
Aquesta vegada em quede amb la lectura, gaudint-la i imaginant un temps passat, absent ara, perfecte i atemporal.
Una abraçada.