UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 18 d’octubre de 2009

5.

Rajolins d’aigua
i ferros que recorden
perquè el mar parla.

FORMOSA, Feliu

Allò tan petit, “rajolins d’aigua”, i els ferros del progrés, es contraposen amb la profunditat inabastable del mar, que en la superfície no es mostra pas. Per això el mar parla, per això també parla la poesia, i molt, sota la forma d’uns versos curts.

4 comentaris:

Joana ha dit...

El mar, la poesia, un quadre, una escultura, la bellesa de la natura... Tot parla i molt més del que ens pensem encara que no ho semble.

Un llenguatge mut que ens arriba ben endins, de vegades més que les paraules buides de la gent que cada dia et troba a l'ascensor o a qualsevol altre lloc i es veu en l'obligació de dirigir-te la paraula sense tenir gens ni mica de ganes. Parlen o llancen a l'aire sons inútils?

Una altra vegada me'n vaig per les rames. No em faces cas que les meues reflexions són una mica extranyes.

Una abraçada, bon diumenge i ànim amb les noves troballes (ja m'entens)

Elena ha dit...

Parla la poesía i parla tambè el mar es veritat, com tambè parla la teva poesía i ens diu moltes coses darrere del que escrius. Gracies per compartir

Helena Bonals ha dit...

Benvinguda, Elena: comparteixo amb tu el nom i la passió per la poesia.

Joana ha dit...

Helena i Elena, m'alegre de compartir aquest espai amb vosaltres, no m'havia adonat fins ara, pensava que m'havia respost la Helena de sempre.
Una abraçada a les dues.