UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 23 de febrer de 2015

Estimar és un lloc

Assegut en un tren miro el paisatge
i de sobte, fugaç, passa una vinya
que és el llampec d’alguna veritat.
Seria un error baixar del tren
perquè llavors la vinya desapareixeria.
Estimar és un lloc, i sempre hi ha una cosa
que m’ho desvela: un terrat llunyà,
aquella estrada buida d’un director d’orquestra,
només amb una rosa, i els músics tocant sols.
La teva cambra quan s’alçava el dia.
Per descomptat, el cant d’aquells ocells
al cementiri, un matí de juny.
Estimar és un lloc.
Perdura al fons de tot: d’allí venim.
I és el lloc on va quedant la vida.

MARGARIT, Joan dins Des d'on tornar a estimar

El tren en marxa seria com la vida. Si ens aturem per contemplar la vinya que es veu per la finestra, el que s'identificaria amb l'art, aquesta desapareixeria, perquè només té existència en el nostre desig. "Estimar és un lloc", el "terrat llunyà" que em recorda el "des del pis més alt,/ des d'on es veu el mar" del mateix Margarit. "l'estrada buida d'un director d'orquestra", "i els músics tocant sols": quan ja no existeix l'amor de manera tangible, només en l'inconscient. "la teva cambra quan s'alçava el dia", el començament de la vida de manera metafòrica, en una cambra, una part d'una casa, motiu important en Margarit. "el cant d'aquells ocells al cementiri, un matí de juny", perquè  els ocells són senyal d'estiu igual que el mes de juny, i per tant també s'identifiquen amb la plenitud de l'amor. Els tres darrers versos parlarien de com venim de l'amor i anem cap a ell al llarg de la vida.

11 comentaris:

cantireta ha dit...

És un poema esplèndid. Gràcies per dur-lo fins aquí.

xavier pujol ha dit...

Un goig tornar a llegir poemes, després de la tarda poètica del "Viejo Piano"

Helena Bonals ha dit...

cantireta,
el vaig descobrir ahir.

Helena Bonals ha dit...

Xavier,
el va llegir la meva germana.

Jordi Dorca ha dit...

i un piano: i un piano vell

Helena Bonals ha dit...

M'embadaleix el teu comentari, Jordi!

Josep ha dit...

Margarit l'encerta.

Helena Bonals ha dit...

Sí que l'encerta, Margarit, sempre ho fa, Josep.

Barcelona m'enamora ha dit...

Des d'on tornar a estimar ha estat el meu llibre d'aquest Sant Jordi. No sé si has llegit el poema Barcelona, però al igual que aquest que publiques és una mostra més d'un ulls que saben mirar.

Estimar és aquell instant que perdura.

Helena Bonals ha dit...

Barcelona,
estic d'acord amb això de "l'instant que perdura".

av女優 ha dit...

成人文學
美女荷官
試玩老虎機
線上骰子
電影亞洲無碼一夜情
成人交友聊天室
免費a片
85cc成人片
華人影音視訊聊天