Doble

difícil reconèixer-se a vegades,
quan hi ha hagut tantes expedicions
-nous paradisos a vessar de llum;
davallant averns i llepant tenebra-,
tantes descobertes en tan poc temps
-impensats països interiors-,
que l'home de l'espill no és el mateix
que l'individu que admirat el fita.

impossible conèixer-se a vegades,
quan l'ull no arriba a desxifrar l'estranya
ganyota que ara somriu dins l'espill.

BARBERÀ, Elies dins Equilibrista

És difícil de reconèixer l'artista rere l'obra creada, a través de l'infern de cercar la inspiració i els "paradisos a vessar de llum" de trobar-la, "en tan poc temps", sempre a contrarellotge, trobant el seu món interior en el poema. El poeta és un doble de la persona, no és ben bé el mateix que el seu reflex admirat per aquell que el contempla. 

La veu poètica tampoc acaba d'entendre el que ella mateixa ha creat, el poeta és un vehicle de la poesia, s'acostuma a admetre. Gran metàfora, això del "doble".

Banús

de quants espills s'ha de desfer un home
per mostrar la bellesa del cristall?

de quantes pells haurà de prescindir
per assolir la nuesa de l'ànima?

quanta pedra, terra endins, cal picar
perquè en brolle la veta d'or més pur?

no hi ha dits per mesurar l'infinit,
ni hi ha nombres per comptar l'impossible.

l'home és un ésser opac per natura.

BARBERÀ, Elies Equilibrista


La fusta del banús, "de color fosc, dura i pesant, inatacable pels insectes i de textura compacta, molt estimada en ebenisteria", serveix a la veu poètica per parlar del misteri d'opacitat que és qualsevol persona, i més un poeta. Mai serà prou transparent, ni el seu or serà fàcilment accessible. D'això es tracta. El que res no costa res no val.

Haiku

ve la saliva al full blanc
petroli a la boca
la difícil escriptura

BARBERÀ, Elies dins Equilibrista

De tot el petroli que duem a la boca, negror en contrast amb el full en blanc, allò que hem de depurar per acostar-nos a la delicadesa de la poesia, la saliva, metonímia de la comunicació, és el que roman finalment en un poema.