UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Impuntualitat

Per esdevenir puntual
no fa falta cap rellotge
ni altre mena de col·lotge
per justificar un ritual.

És un afer prou gestual
irrespectuós i ferotge
a qui, com a paradoxa,
tens en espera habitual.

Diu bastant de la persona
si reincideix constantment
o ho fa a causa motivada.

Tothom te una mala estona
però en reiterat moment
l'amistat és bufetada.

UBACH, Joan (dins el bloc Espock)

El fet de no fer trampa, de no dir mentides, de no flirtejar o bé de no arribar tard, és sinònim de ser una persona íntegra. Si un sempre espera i, en contrast, l’altre arriba tard sempre, és que alguna cosa falla. Però normalment només te’n pots deslliurar en la poesia, d’aquestes coses, de la vida en general. Tothom pot ser impuntual una vegada, però ser-ho sempre indica menyspreu per l’altre. El que havia de ser goig i plaer, es converteix en un suplici, com passa tantes vegades.

2 comentaris:

Joana ha dit...

Una veritat com una casa. els reencontres impuntuals reiterats proporcionen una sensació d'intranquil·litat en la persona que espera, que ja d'entrada augura un feeling negatiu que podrà tindre efectes en la resta de la relació. Seria com començar amb el peu esquerre.
M'agrada com s'enfoca el tema, com un fet tan ordinari es converteix en poema, tot fent servir una rima que proporciona una calma més agradable a l'espera.

Helena Bonals ha dit...

Moltes gràcies, Joana, pels teus comentaris tot i el pont. M'agrada que t'agradi aquest autor.