15.
Migdia: lluita
de ciment i pineda.
Gronxador. Brisa.
FORMOSA, Feliu
Migdia seria el punt mig, com la mateixa paraula indica. Sintetitzat per la “lluita/ de ciment i pineda”, entre l’artifici i la natura, per exemple. El gronxador, allò artificial, que seria el poema, és gronxat per la brisa, la natura, la Poesia. La”lluita” entre els dos elements és semblant a la del dia i la nit, el sol i la lluna, l’art i la crítica. Poques vegades es concilien: tothom sol tenir el prejudici de considerar que la interpretació no és important, no és creació, per exemple. Un nen d’onze anys em diu que no li agrada la nit perquè és com la mort. En canvi Baudelaire posava per davant la lluna respecte el sol, en el que envolta la lluna se sol trobar la poesia, no pas en el positivisme del dia.
Fa 1 setmana
Entrades
2 comentaris:
També Shakespeare li donava prioritat a la nit:
"Quan més es tanquen els meus ulls, millor veuen, al llarg del dia sols albiren coses sense mèrit".
La identificació del Migdia amb la lluita pot referir-se a eixe contrast existent entre el desig de llibertat en la natura que vindria representat per la pineda i la privació d'eixe ran desig representat pel ciment, que te referències d'enclaustrament per relació sinestética.
Eixe mateix contrast es repeteix amb la sensació total de llibertat que proporciona la brisa front a la mínima expressió que suposa el gronxador.
Pel que fa al prejudici al voltant de l'art i la crítica, ja fas temps que em vas convéncer.
Una abraçada.
Volia dir gran desig.
Publica un comentari a l'entrada