Línies de punts

El crit exponencial de la mudesa.
Clam mut. Crit sord.

OLIVARES, Agustí. Origami inert. Primer premi del 22è Premi de Poesia Martí i pol.

Les línies de punts serien el versos, de lletres com punts. També tot el poema es referiria a la poesia, que, sense dir les coses, les diu en silenci. Que fa créixer exponencialment el crit que du a dins el poema, en les seves múltiples interpretacions, el seu eco. Les dues oxymorons finals contraposen també el crit o clam amb la mudesa i la sordesa, tot alhora .

Poeta. L'home.
Sóc encar qui vol néixer.
Foc i mesura.

BARTRA, Agustí, Haikus d'Arinsal

"Poeta": l'art. "L'home": la vida. Unides per aquell "qui vol néixer", encara: en el poema, una vegada rere l'altra, que no vol morir, en el sentit de perdurar. Entre allò menys racional i la raó. És com un entrepà per tots els cantons. Quantes coses en tan poques paraules! El que no sabria dir és si l'estil d'aquest poema encaixa ben bé en el concepte de haikus tradicional del Japó. M'han explicat que en general se n'ha fet una desvirtuació occidentalitzada.