UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 5 d’abril de 2014

A TARRAGONA

OBRO ELS ULLS SOBRE EL MAR I ET VEIG TAN CLARA
QUE ET FLOREIXEN ONADES A LA PELL.
LES GAVINES, LA LLUNA ET FAN L'ESCATA,
VENS PENSAMENTS DE FUM I ANELLS DE PLATA.
QUI HA NASCUT ALS TEUS BRAÇOS NO T'OBLIDA:
DEL TEU CAMI DE PEDRA EN TREU LA VIDA
I CULL, EN EL SILENCI, EL TEMPS MÉS BELL.

1979

Gravat en un monòlit a la Punta del Miracle de Tarragona

XIRINACS, Olga dins Óssa Major

Tot el poema sembla que parli de Tarragona talment d'una cosa tan bella com un poema, la ciutat seria un símbol. La veu poètica associa la força del mar, metonímia de Tarragona per trobar-se al seu costat, amb les onades com escates, amb les gavines i la claredat de l'horitzó. Però amb el fum de les fàbriques també, "pensaments de fum", que ven, com els "anells de plata", els de la seva riquesa. "Qui ha nascut als teus braços", com  qui neix a través de la poesia, "no t'oblida". Entre la pedra de l'escriptura i el silenci que l'envolta. Un metapoema, que parlaria d'ell mateix, com tot el que mereix de constar gravat en un  monòlit.




3 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

Ja vaig veure el post de l'Olga parlant-nos-en. Preciós poema

Anònim ha dit...

Tinc una pobre vena poètica... més ai! aquesta poesia m`emociona!!
Romà Massot

Helena Bonals ha dit...

Romà,
Ahir parlava amb el meu pare del que és poesia, i vem arribar a la conclusió que és el que t'emociona. Que això et passi amb aquest poema és que comences a tenir vena poètica.