UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Moment

Entre el diàleg dels pins i la mar
el teu silenci acompanya el paisatge.
Si aquesta trena que et vola a l’atzar
té la color més gentil de la platja,

El gessamí que ara portes al pit
posa un perfum en la tarda daurada,
i es fa sensible en aquella alenada
la lleu aroma del teu esperit.

MANENT, Marià La collita en la boira, 1920

Poema-sinestèsia: tot desemboca en associar el perfum del “gessamí que ara portes al pit” amb “la lleu aroma del teu esperit” (de la noia). Com si el perfum de la flor anés associat a la seva ànima. És un “moment”: el que dura l’alenada, l’instant fugisser on se li manifesta de manera clara el seu esperit, com un llamp. El poema, llamp al seu torn, recolleix aquesta idea, en un altre moment. I “la trena (...) té la color més gentil de la platja” és una altra sinestèsia, barreja els sentits, el color, i una idea com “gentil”. Tantes sinestèsies per fer referència segurament, al capdavall, a la metàfora del “diàleg dels pins i la mar” que és preciosa, parlaria del contrast entre la terra i la mar, com entre la vida i l’art, entre el gessamí i “la lleu aroma del teu esperit”.

5 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Has definit a la perfecció els dos elements essencials del poema: l'instant fugisser que el jo poètic capta i l'embolcall sinestèsic amb què el presenta.
Una abraçada
Salut i Terra

Joana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joana ha dit...

Al poema ballen tots plegats els cinc sentits: L'oïda en escoltar el dàleg, la vista en contemplar el paisatge, el tacte en imaginar el gessamí amb contacte amb el pit, l'olfacte del perfum i el gust per ser un tast de tanta sensibilitat.
És un regal per als sentits.
Gràcies.

Helena Bonals ha dit...

Molt ben trobat, Joana.

Lluís Gil ha dit...

T'he trobat en els comentaris de flicitació a en Jesús.
Et convido a fer un tomb pel meu blog http://laparaulaescrita.blogspot.com

Una abraçada,