L'escric per a mi, nineta,
sobre una roba amorosida
al tacte de tant safareig,
un poema per a tu, que duc
com un mocador a la butxaca.
SALVANS, Gabriel
Diuen que els poetes parlen sempre, al capdavall, amb ells mateixos. I que no solen posar el nom de la persona estimada. El "tacte de tant safareig" seria l'efecte en el lector, amb l'amorosiment que s'escau en un poema d'amor. La imatge del darrer vers ens captiva moltíssim. És que qui escriu això sempre du un mocador a la butxaca, hivern i estiu. No hi ha cap declaració d'amor etern que superi aquest mocador, doncs. El meu poema preferit fins ara del llibre Fotografies. Un poema per a cada dia de l'any, un mocador per a cada dia de l'any, parafrasegem.
De quin color són els somnis?
-
FREDERIC *Figuera monumental* dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller
Voltada de terra i cel,
la poesia.´
Entre blanc i negre,
el gris.
Connectant fon...
Fa 3 dies