UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 25 de novembre del 2015

Virtut del càncer



No deixaràs de banda
el cranc mandrós,
que és germà de la lluna.


VIRTUD DEL CÀNCER

No dejarás de lado 
el cangrejo indolente,

que hermano es de la luna.

BESSÓ, Pere

Un cranc camina del revés, com la lluna quan sembla recular creix. De la mateixa manera no s'ha de deixar de banda el viure en el passat. La memòria és important.


divendres, 20 de novembre del 2015

Imatge presa de la xarxa


La
llum                                   
dels
teus
llavis
en
la
foscor
del
desig
feréstec.



Ceguera


La
luz
de
tus
labios
en
la
oscuridad
del
deseo
salvaje.

BESSÓ, Pere

Els llavis farien llum perquè són metonímia de la poesia, que es fa amb paraules. Llum enmig de la ceguera del desig, que no controlem. O sigui, més racional que el desig salvatge.

dissabte, 14 de novembre del 2015

Flor del sentit


Imatge presa de la xarxa

.
Peak and down
 
El foc de l'ànima
-cap amunt, cap avall-
frega la pell...


Flor del sentit

.
Peak and down
 
Fuego del alma
-hacia arriba, hacia abajo-
rozando la piel...

BESSÓ, Pere

Com les flames, com els xiprers de Van Gogh, de baix cap a dalt i de dalt cap a baix, el foc de l'ànima, espiritual com una espelma, alhora frega la superfície del nostre cos. Allò local és el més universal, creia Joan Miró. El sentit es fa present com una flor, de manera caduca, però profunda com la superfície del mar.


divendres, 13 de novembre del 2015

Bressolament


Imatge presa de la xarxa


El darrer somni,
revolica de núvols
al teu coixí.



Mecida


Último sueño,
revoltijo de nubes
en tu almohada.

BESSÓ, Pere

Una doble imatge literària: hi hauria una metàfora que identifica els núvols amb el coixí pel que tenen de semblant, blancs i flonjos. I alhora seria una metonímia perquè al costat del coixí es tenen els somnis; el darrer, sempre el més important. Entre la "revolica de núvols", l'irracional inconscient.

dimecres, 11 de novembre del 2015

Regressió del vell insomne


Imatge presa de la xarxa


Als teus ulls la cendra de les històries
que petgen, greus, l'asfalt de l'ànima...




Regresión de viejo insomne


En tus ojos la ceniza de las historias
que pisan, graves, el asfalto del alma…  

BESSÓ, Pere

En els ulls d'un vell insomne, el que ja no pot somniar, les històries apagades que trepitgen fent mal encara en "l'asfalt de l'ànima", un oxymoron, perquè l'ànima no es pot trepitjar, ni és feta d'asfalt, sinó tot el contrari generalment. Però ho fan, malgrat tot, des d'un punt de vista realista.

dimarts, 10 de novembre del 2015

A la recerca de l'edén

Imatge presa de la xarxa



A David de Dorian

  
Necessita el silenci de silencis,
com la paraula d’esclafits i d’ecos.


En busca del Edén


Necesita el silencio de silencios,
tal como la palabra de estallidos y de ecos.

BESSÓ, Pere

La creativitat sorgeix quan menys te l'esperes, tot i que se cerca com l'Edén, sorgeix enmig del silenci més absolut. El necessita, aquest silenci, com la poesia necessita el feedback dels aplaudiments i les interpretacions dels crítics, digui el que digui Edgar Allan Poe (les "mesquines compensacions"). Per cert, aquest poema m'embadaleix.

divendres, 6 de novembre del 2015

Somni de Príap

Imatge presa de la xarxa


Papallones i flocs de neu,
dues meitats en l’arbre del desig.


Sueño de Príapo

Mariposas y copos de nieve,
dos mitades en el árbol del deseo.

BESSÓ, Pere

Papallones a la panxa, és el que diu que et passa quan ets enamorat. A qui escriu això mai no l'hi ha passat, però. Més aviat és de la banda del desig en fred, espiritual. Però en tot cas, el desig s'alimenta generalment dels dos extrems, les arrels i la superfície de "l'arbre del desig", el contrast que genera el sentiment. La referència a Príap, ho seria del desig sexual però que es troba somniant alhora.

dimecres, 4 de novembre del 2015

Ulls enllorats

Imatge presa de la xarxa



Al cantó del meu carrer d’infantesa hi ha una mort grossa que només s’alimenta a l’aguait dels esclats i besllums de la nit de pedra.


Paraula de Fleur Adcock.


Ojos empañados

En la esquina de mi calle de infancia hay una muerte gruesa que sólo se alimenta al acecho de los vislumbres y destellos de la noche de piedra.
.
Palabra de Fleur Adcock.


BESSÓ, Pere

El primer amor de la infantesa, segurament, és el que ha topat amb la cantonada del carrer de la vida, amb la "mort grossa", la més dolorosa, la petrificació de la qual s'alimenta tan sols de la brillantor de la poesia, de la nit on es manifesta el record d'aquest amor.