UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 11 de gener de 2012

Si em vaga...

Viuré, si em vaga encar de viure,
supervivent d'un cant remot.

Viuré amb la cella corrugada
contra les ires, contra el llot.

Viuré dreçant-me com un jutge,
només mirant, sense dir mot,

com la paret en el seu sòtol,
com una pedra en el seu sot.

CARNER, Josep. Dins Supervivent d'un cant remot a cura de Jaume Aulet

La veu poètica manifesta les seves intencions: sobreviure al "cant remot", a la poesia generada per l'antic amor, el primer. Lluitar per, encara que vell, no anar a parar al llot, "contra les ires", contra la manca d'empatia. No parlar, com un jutge, "només mirant": més val conèixer que no pas que et coneguin. Arrelar-se a la terra, a la vida per donar fruit, "com la paret en el seu sòtol". En definitiva, proclama el seu desig de viure encara que sigui com a supervivent.

6 comentaris:

Joana Navarro ha dit...

Naufrags vivim
com codols en el riu,
sense la sal.

El porquet ha dit...

M'ha encantat!

Helena Bonals ha dit...

Sense la sal,
cal retrobar la mar
del darrer amor.

Helena Bonals ha dit...

Porquet: moltes gràcies. No té pèrdua, aquest poema.

Rafel ha dit...

Com un supervivent. També hi veig molta vigència amb els temps que ha tocat viure.

Helena Bonals ha dit...

Rafel: sí, una cosa no treu l'altra.