UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 1 de novembre de 2009

20.

Humida calma.
Una cantata amara
la boira baixa.

FORMOSA, Feliu

La boira baixa: com en un quadre de Turner, en no veure-hi clar hi ha lucidesa, art, per paradoxal que sembli. La cantata (com en l'anterior poema) l’amara, la boira, perquè sap què porta dins, quins fruits pot arribar a donar l’aparent mancança, com el cep pelat que tard o d’hora farà fruit. El talent no sol néixer de l’abundància, l’autenticitat és austera, tot i que per ser artista s’ha de disposar d’un cert coixí, o tenir una feina que no ocupi tot el dia.

2 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

"És quan dormo que hi veig clar" que deia Foix. El poeta, si no ho sap, intueix i cerca ritmes i imatges per fer-nos partícips, ni que siga una ensumadeta, d'allò que ell sent i entreveu.
Són molt colpidors els haikus que ens poses. Solc llegir-los sovint. La teva tasca, com t'he dit sempre és admirable.
Una abraçada
Salut i Terra

Joana ha dit...

L'hiperbaton emprat alenteix el ritme del haikú d'una manera molt significativa aconseguint així expressar la idea de la calma del primer vers. No sols sentim l'efecte d'un ritme lent, sinó que a més el podem percebre humit per la boira baixa.
Sembla increïble com els dos versos finals reforcen la idea del primer i li serveixen de suport.

"L'aparent mancança" que tu anomenes està latent al haikú i a poc apoc com marca el seu ritme, surtirà al millor moment.