UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

T’entro el dia a repèl,
verge de matinada,
de sang encesa sota el nacre.
Tots els vels de les sis,
de les set,
de les albes tancades,
se t’obren al silenci
amb febre i clarobscurs
de mirall ben trempat.
A l’hora de l’esclat blaveja l’aigua
de barques a retorn;
l’escuma i els bramuls
s’esberlen a les roques
i les bavoses de la nit s’obliden
sota el pas triomfal.

XIRINACS, Olga Óssa Major

“T’entro el dia” allò més masculí (la nit és més femenina), “a repèl”, de mala gana. El dia, allò racional, en contrast amb l’exotisme de la nit, allò més intuïtiu i oriental. Ella és “de sang encesa sota el nacre”, per sota de l’aparent fredor, és apassionada, paradoxalment. Totes “les albes tancades”, totes les vegades que s’ha negat a obrir les finestres, es concentren en aquesta vegada, “amb febre i clarobscurs”: no ho veu tot blanc o negre, sinó amb matisos “de mirall ben trempat”, com el de la poesia, les metàfores, que deixen entreveure lleugerament només el que diuen. “A l’hora de l’esclat”, en l’acte sexual, la passió es concentra, “l’escriure i els bramuls/ s’esberlen a les roques”, les idees xoquen contra les roques de la vida, allò més terrenal, i les bavoses, allò orgànic, “s’obliden/ sota el pas triomfal”: s’obliden d’allò abstracte, cristal.lí, l’amor, per uns moments, segurament. Poema colpidor sobre la pèrdua de la virginitat.