UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Temps ingrat (sonet a tretze versos)

Temps passat que record torna enyorança,
que els anys de vida minva i accelera,
no el desitge estimar de cap manera
malgrat la llarga espera es fa esperança.
El temps la mala sort fa malaurança
i mata d’impaciència a aquell que espera
i enganya cruelment a qui volguera
mesurar-se la vida en la tardança.
Farcida d’existència dissortada,
he vist a molta gent tirar la vida,
pel seu destí plorar amb veu cansada
veure enrere, la tasca desolada.
A qui el pas del temps no fa ferida?

BRIZ, M.A.

Precisament perquè el temps fa ferida, es converteix en enyorança: sense dolor no hi sol haver joia. El temps minva i accelera els anys de vida alhora, sempre l'ambivalència en les nostres vides. I tot i que qui espera desespera, "la llarga espera es fa esperança" per altra banda. Molt bo també: "enganya cruelment a qui volguera/ mesurar-se la vida en la tardança": no pel fet de postergar tindràs més èxit, "he vist a molta gent tirar la vida", en definitiva. El poema és en equilibri constant entre els dos costats de les coses, bona cosa.

Helena Bonals

Segon sonet a tretze versos que M. A. ens deixa al bosc. Una nova composició poètica que aquest enginyós poeta, amic de Love de Pega ha conreat intentant així un estil propi que el caracteritza i li dona una peculiar singularitat.
Una vegada més la lluita contra el pas del temps, i la seua petja que mai no ens allibera de les vivències que recordem amb enyor unes vegades i amb dolor altres. L'eterna roda que no para de tirar cap endavant sense deixar mai oblidat el camí ja fet.
I per acabar la sort, el destí de les nostres vides que de vegades sembla estar prescrit i poc es pot fer quan es mira "la tasca desolada" que el temps passat no ens perdona i no ens queda altra opció que plorar-la amb "veu cansada".
Enhorabona M.A. ens has demostrat amb aquest magnífic poema que els grans ítems dels clàssics de la literatura mai no passen de moda i estan tan vigents ara com al seu temps.
Vivim la vida, gaudim del temps i esperem una millor sort en el futur sense haver de mirar cap el passat amb tristor i ni desolació.
Un plaer llegir-te i comentar-te, amic.

Joana