La mà el dibuixa,
estimulant dorment,
dolç el maluc.
Duna plaent que amaga,
humida, un crit secret.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (25)
“La mà”, que és l’element imprescindible perquè un dibuix, una obra d’art es pugui considerar sublim, perquè només amb allò fet de forma artesanal es pot, “dibuixa”, doncs, “dolç el maluc”, metafòricament. “Estimulant dorment” seria un oxymoron, fet de la contradicció entre estimular i adormir: que alhora deperta i relaxa. Hi hauria un altre oxymoron al final: “un crit secret”: per un cantó allò fort i molt perceptible, per l’altre allò invisible, amagat. Tot per dir que és un amor profund però contingut alhora, com el dels xiprers de Van Gogh, que no serien més que flames d’un foc contingut, amagat i mostrat alhora.
Fa 3 dies
Entrades
2 comentaris:
Els xipers de Van Gogh són una exel·lent mostra de la gran sensibilitat d'un gran artista i la més sublim manifestació de com la raó i l'art moltes vegades son elements contradictòris que no poden conviure junts.
gràcies de nou
Publica un comentari a l'entrada